TREBALL DE GRUP

1. La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.
(p. 112) Cap 4
Des de [- Sabeu, ermitana? Aquesta ermita…]
Fins a [… hi podem espitllar per tot…]
Lèxic: gitessin, s’arrangin, arrangar-ne, garrí.

2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.

a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims empats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.

Caterina Albert comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudónim de Virgili d'Alacseal.

Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra "La infanticida", es va representar en els Jocs Florals d'Olot l'any 1898, en que representava un anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. Amb aquesta obra va adoptar el pseudónim de Víctor Català.

La novel·la "Solitud" costitueix el punt de partida de l'explotació de l'identitat femenina per part d'una escriptora.

Aquesta novel·la va ser escrita baix el pseudónim masculí de Víctor Català per raons de temps i lloc, ja que abans estaba mal vist que les dones fosin escriptores.

b)

Joan Maragall defineix a Caterina com : "ferida del llamp pel geni", es a dir, una dona geni, de capacitat extraordinàriament creativa que escriu singularment molt bé, pero que, en definitiva s'escapa dels esquemes que la societat atribueix a una dona, en aquest cas escriptora.

[ PER TERMINAR ]

3. Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames Rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Empra un vocabulari semblant en les dues obres, de l’Empordà.
Tant Solitud, com el conte que vam llegir, són històries versemblants i situades en espais rurals.

4. Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que “el drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Alan Yates considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista, perquè són histories curtes i están ambientades al camp, mentre que abans totes les novel·les estaven ambientades a la ciutat.

5. El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?

La violació ja és la gota que colma la seva paciència i ja no suporta més tota aquella situació, Aixa que decideix anar-se’n, s’acaba tot.

6. Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del pasta de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascú d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.

Gaietà: va estar casta amb la Lluci 8 mesos, llavors va morir (cap. 3).
Mila: La mare de la Mila va morir i se’n va anar amb el seus oncles.
L’oncle de la Mil amor. (cap.4)

7. Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: És una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa.
Gaietà: Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.La Mila li posà uns quaranta anys. Encara que realment en tingui gairebé 64.
Matias: És un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul; ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau.
Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per un cordill d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enredera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si hagués estat socarrat.

8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció fan?

El que pensa la Mila sobre els homes:
MATIAS: Mila pensa que el seu marit es un gandul, que no ajuda a les feines de la casa i no li fa res de cas a ella. La seva actitud envers ell és de menys preu.
GAIETÀ: És l’única persona que la fa sentir bé, fins i tot arriba a un punt que la Mila sent desitjos per ell, però tot això s’acaba en quant s’adona dels anys que té.
ÀNIMA: A la Mila, L’Ànima se li sembla a un gos que tenia la seva tieta, el veu com un animal, un desvergonyit, no li dona gaire bona espina.
ARNAU: Ell desperta sobre la Mila un fort Impuls passional que ella intenta negar.
BALDIRET: El nen desperta l’esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé, ja que a ella lo agrada molt la companyia del nen.
El que pensen els homes sobre la Mila:
MATIAS: No li fa res de cas, com si ella no existís.
GAIETÀ: La veu com una pobra dona que s’ha tingut que anar al camp per culpa del seu marit i allí està en plena solitud. Li sembla una bona dona.
ÀNIMA: La veu com a desig sexual.
ARNAU: Està enamorat de la Mila i li proposa matrimoni però ella es nega.
BALDIRET: La veu com a una mare.

Paper d’antagonisa el juga el Gaietà.

La funció que tenen els altres personatges.
MATIAS: Marit de la Mila.
ÀNIMA: És el dolent de la novel·la.
ARNAU: Juga el paper d’admirador de la Mila.
BALDIRET: Fa com si fos el fill de la Mila.

9. La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

* MENESTRA:
Preparació:
Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s’afegeix al sofregit el pimentón i la farina espolainlant’la per a evitar que es cremi. Ho apartem. Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.
Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.
Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat. Una fórmula clàssica si es desitja ser flexible amb el vegetarià és afegir un poc de pernil...

*SOPA DE PASTO
Ingredients:
- farigola.
- 4 gotes d’oli.
- Pa.
- all.
- aigua.

*CARGOLS:
S’agafen i es posen a la paella. A rostir.
Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndids.

*CONILLS:
El conill simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l’Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.
Preparació: Es tosta al foc.

10. Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.

ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBOLIC DE SOLITUD
“La Pujada”	“La devallada”
La pujada a l’ermita és un camí simbòlic, ja que des de el primer moment representa per a ella una cosa que ha marcat ja molt abans d’arribar a l’ermita es sentia malament, perquè no veuria a la seva família, i no va a gust ella a l’ermita, tot això no li agrada.	És un altre element simbòlic, perquè es quan la Mila decideix anar-se’n d’aquest infern i parla amb el Matias i li diu que se’n va, la conversa que tenen ells també simbolitza molt, ell intenta convencer-a, però ella esta decidida a anar-se’n.
La manera de mirar a la Mila tots els homes de la casa, cada un d’ells la mira amb una mirada diferent.

11.

12. Completa el quadre següent.

Cap.1) La fita dels............. i el Torrent de mala sang.

Els escalons dels moros.

Referència a l'udol del torrent de mala sang (El rei moro agafa noies).

Cap.2) Referències a les Llufes.

Cap.3) L'Orifany.

L'aigua del Bram.

Referències a les Llufes (encantades).

El Torrent de la mala sang.

Cap.4) La Sol dels Murons (cabell-San Ponç).

Cap.6) Rondalla Les Llufes.

Cap.12) Llegenda del Senyor Llisquens.

Cap.13)

Cap.14) Llegenda de la creu.

Cap.15)

Cap.16) Creença de que el pastor els hi havia donat totes les seves possesions.

DISCURS DE LA TERCERA FESTA MODERNISTA

1. Al llarg del discurs es poden detectar una conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
MODERNISTES-SOCIETAT
Poesia-Prosa
Sol i llum-Boira
Bogeria/Imaginació-Sentit comú
Art per art-art comerç
"pervindre"-Present
Somni-Realitat
Don Quixots-Sancho-Panzas
Simbolistes-Realistes
Cosmopolites-Amor a la província(Catalunya, etc.)

A

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un sognificat simbòlic. Què creus que vol dir representar Rusiñol amb aquests dos termes?
La minoria de gent que pot arribar a entendre aquest text.

Aquesta resposta no s'entén. Què vols dir? Es va explicar a classe!!!

D

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Sí.
Has d'argumentar el "sí".

D

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Els que no són prerafaelites, no són materialistes, són caiguts i manssos, només tenen sentit comú.
No s'entén.

D

VIURE DEL PASSAT

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Diu que es va oblidant, que es una litaratura que ja va neixer anticuada, critica d'anar a buscar referents a l'edat mitjana.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir un compte el passat?
Tria molt bé tot alló que es del passat, tria nomes tot allo que es positiu.

Aquesta resposta no s'entén.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderat en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
La classe obrera.
L'alta burgesia són molt materialistes.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
les nacions del nord (Alemanya, França i Anglaterra).

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
Primer Paràgraf
1.Oblidar el passat i mirar el present.
Segon paràgraf
2.Èpoques noves, formes d'art noves.
3.Començar de nou.
Tercer paràgraf
4.Fixar-nos en les nacions del nord.
5.Cal donar més envers al proletariat.
6.Desconfiar del Govern de la nació i anar una mica per el nostre camí.

EL MODERNISME

A 1880 va aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds culturals. El nucli ideològic més representatiu d'aquestes noves actituds és la revista L'Avens(1881-1884).
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892. La revista L' Avens, en la seva segona etapa(1889-1893), n'és la plataforma més influent.Al costat de la revista,les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas a la Sala de Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe a l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques.
Els modernistes proposen, coma terapèutica, l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Tot això queda reflectit en l'article que publica Jaume Brossa a L' Avens el 2 d'agost de 1892, que titula precisament "viure del passa", representa el punt de partida del modernisme. "A èpoques noves, formes d'art noves." A "viure el passat" queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb més moderna avantguarda intel·lectual europea.
Voluntat d'arraconar la Reinaxença i superar aquell absurd que feia que autors com Verdaguer, hi mantenguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Una etapa de formació, de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural donaran a conèixer aquelles "formes noves" que, segons ells, han de ser les representatives de l'"època nova" que ells protagonitzen.

La majoria de models que els modernistes proposen tenen un tret comú: tots coincideixen en el rebuig de la seva societat, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials."
Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood i faran seu el lema "art for art sake". Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. El treball industrial embruteix, i degrada a l'home, el qual, situat en un medi urbà massificat, s'anorrea acaba oblidant els seus orígens. Proposen recuperar 'home individual, natural, conscient del seu passat.
Els modernistes compartiran les intencions d'aquells trenta-set poetes francesos, entre els quals hi havia Baudelaire i Rimbaud. A partir d'aquell moment, i sota l'influencia, sobretot, de les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura. Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien a presentar el món real, tal com podem veure a la cèlebre novel·la de J.K. Huysmans À rebours (1884), una novel·la on es parla de somnis, d'al·lucinacions, de literatura, d'art, de pintura i de metafísica, i on, no passa res.
Baudelaire assaja la creació de "paradisos artificials"; Verlaine descobreix la musicalitat del mots i la força evocadora que això aporta; Rimbaud provoca una ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé porta aquest procés fins al final: les analogies i els símbols s'organitzen de tal manera que serveixen per al poeta per a mostrar-li la manera d'escapar-se de la realitat palpable. El que cal és cedir a la iniciativa dels mots, trencant, si convé, la formulació habitual del llenguatge. S'apropien del mot decadentisme i acabem convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art, per damunt de qualsevol realitat, vici o virtut.
Tot això entusiasma els modernistes catalans, sobretot els que després es definiran com a "esteticistes". Tot això és nou. és europeu, és modern. Viures així és "posar-se al dia" i és "acostar-se a Europa".
El modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Es tracta d'una reacció que Maragall va definir coma "espiritualista", entenent aquest terme, aquí, com a sinònim d'antimaterialista, d'antiracional.
Allò que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat, destaca: l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven.
Amb el modernisme ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes. Aquesta nova generació afirmà la seva vocació en oposició a la seva pròpia classe. Ara, ser artista és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art, això és retratat a L'auca del senyor Esteve de Rusiñol.
L'art és, per a ells, passió i rebel·lió. És una característica fonamental del moviment modernista. L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i, en conseqüència, a concebre a l'artista com un ésser superior.
La fi de segle fou, aquí, coma tot Europa: escriptor i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista". Els modernistes participen de l'actitud genelaritzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic, que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial, que veu com a destructora de tots els valors naturals i espirituals.
Intel·lectuals i burgesos es rebutgen. L'intel·lectual, que se sent marginat, adopta una actitud d'autodefensa i de supirioritat.
L'Avenç monopolitazarà sobretot aquesta segona actitud, voluntarista, regeneracionista. La gent de L'Avenç es va sentir temptada de dur l'impuls de rebel·lió antiburgesa fins i tot al terreny social. De rebels, alguns d'ells passaren a revolucionaris, a defensors de les cuases del proletariat. Aquesta temptació revolucionària marcà profundament una part del modernisme sota la forma d'un populisme anarcoide i messiànic.
Aquesta radicalització, precedida per la desaparició de la revista el 1893, marca l'entrada del decadentisme en la literatura i les arts. A partir d'aquest moment pren més relleu el vessant esteticista.
Del 1893 al 1898 la influència de l'estètica simbolista domina dins el modernisme emb autors no gaire interessats en la revolució social que formulen la literatura i l'art.
Aquest grup gira a l'entorn de Rusiñol i té en Raimon Casellas el seu teòric més important, proposen la sublimació de l'art i de l'artista, defensen "l'art per l'art", i valoren el refinament, el gust, i la sensibilitat individual. Proposen, finalment, l'acostament a formes simbolistes, prerafaelites o decadentistes.
El regeneracionisme i esteticisme s'equilibren cap al 1898.
El vehicle que afavoreix la síntesi és la revista Catalònia, a través de la qual s'introdueix a Catalunya el model dannunzià.
Aquesta actitud de Catalònia configurarà la segona etapa del modernisme (1900-1911). Una etapa que havia estat combativa i militant, es presenta com un moment de creació en el qual el modernisme s'assimila com a escola. Es parla, ara, d'un "modernisme triomfant".
El modernisme es concreta i es diversifica en opcions polítiques. Trobem autors que giren entorn de la burgesia i compten am el suport (Joan Maragall i Raimon Casellas); hi ha també el grup format a l'entorn de la revista Joventut (1900-1906), Pompeu Gener i Jeroni Zanné), catalanistes d'esquerres agrupats a l'entorn d'El poble català, que s'enfronta al noucentisme de La veu de Catalunya (Pous i Pagès).
En aquesta segona etapa el modernisme representa una forta renovació en la vida cultural de les comarques, cosa que provoca que alguns intel·lectuals emigrin a Barcelona.
La revista és el més típic exponent modernista d'aquesta etapa: actitud nacionalista i vitalista i conrea el culte per l'individualisme i el rebuig de la burgesia.
Els nous "joves", el noucentistes, pretenen imposar més rigor intel·lectual i uns intruments més eficaços per aconseguir-ho.
La irrupció del grup noucentista dona la fi del modernisme 1911.


La prosa modernista. Rebuig del model realista-naturalista.

A la fi dels anys vuitanta del s.XIX, el sistema burgés mostra les primeres clivelles; el model realista naturalista esdevé inviable. En primer lloc per desprestigi de Émile Zola i en segon per la pèrdua de credibilitat d'un mètode: el positivista.
Una conseqüència d'aquest encís es la revolta del joves que es traslladen a Paris i pretenen construir un art fora del sircuit oficials.
L'artista ésser sensible i priviliegat, s'automargina d'una societat de costums rígids i retrògrads, i genera una vida bohèmia que es coneix amb el nom de Decadentisme. El tedi i el menyspreu amb què la contemplaven van ser definits per Baudelaire amb el mot anglès spleen.


Elements configuradors: la poesia simbolista, la musica i les arts plàstiques.

Elements configuradors:la poesia simbolista,La música i les arts plàstiques.
Desapareixen,doncs,les fronteres entre el llenguatge denotatiui el connotatiui el ritme poètic,les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música.
El concepte de poesia,doncs,es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa,i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials,visuals,auditives,tàctils,etc.,que desvetllen l'emoció ila imaginació dels lectors a través de la suggestió.


La nova narrativa.
A partir del 1891 el crític d'art Raimon Casellas perfila els elements en què es basarà la narrativa modernista de la dècada posterior.Casellas basa els seus criteris en la captació de la realitar a través de l'emoció que ha sentit i que li permet de transcendir les aparences de la realitat externa.
Els narradors modernistes utilitzen,tot modificant-los,alguns elements naturalistes.
Aquestes idees s'empelten de la teoria de l'autorealització de Schopenhauer,segons la qual l'ésser humà vol independizar-se a través de la voluntat,però les forces reaccionàries i annul·ladores tendeixen a destruirlo,i es dóna pas al pessimisme de Nietzshe.
L'anàlisi i la tècnica modernistes comporten una estructura narrativa acumulativa i segmentada.
Algunes de les obres més emblemàtiques ens donen un bon exemple del que acabo d'apuntar.
Victor Català declarà que havia escrit dos capítols més de Solitud,després perduts,anèctoda que assenyala l'estrucutura acumulativa de l'obra.

CATERINA ALBERT I PARADÍS (VÍCTOR CATALÀ)

Pseudònim de Caterina Albert i PAradís (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Era la filla gran del matrimoni de Lluís Albert i Dolors Paradís. Va morir el seu pare i de l'avia materna tingué cura de la mare i de l'administració del patrimoni familiar. Al 1904 va disposar d'un pis a barcelona. Només va fer primaria i va estar un any a Girona estudian Francès. El seu pare era diputat republicà, la familia li va facilitar amb classes particulars l'acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació lieteraria fins a començaments de segle.
La mare escrivia poesies i l'àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.
Sempre va voler donar la imatge "d'amateur", va establir relacions amb els grans escriptors de lèpoca com Joan Maragall i Narcís Oller. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com Joventut, La Il·lustració Catalana o Feminal. Va presidir als jocs Florals de Barcelona de 1917 on fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1923.

Les seves obres més destacades son: La infanticida, Drames rurals i solitud.
Característiques d'aquestes obres:
-Es desenvolupen en ambients rurals.
-Són histories tràgiques.
-La perspectiva d'aquestes obres son pesimistes.
-La major part d'aquestes narracions es descriues entre la natura i l'individu o a l'inrevés.
-La majoria són protagonitzades per dones.

Solitud, l'obra més universal de la narrativa modernista, admet més d'una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoanàlisi i de la crítica literària feminista. L'exit d'aquesta novel·la, L'avalen, no solament la bona acceptació de la crítica des de la primera edició fins ara i el premi Fastenrath que obtngué l'any 1909, sinó també les nombroses edicions i les traduccions a set llengües.