Una cultura sense llibertat i la censura.

UNA CULTURA SENSE LLIBERTAT.

A la dècada dels cinquanta del segle XX, la consolidació de la dictadura franquista anà acompanyada de l'obertura d'unes primeres escletxes públiques per a la recuperació de la cultura catalana.Més tard el règim franquista autoritzà la representaciód'obres en català a la primavera del 1946.
El dramaturg Josep M. de Sagarra dominà l'escena catalana professional de la postguerra, en canvi, Sagarra va fracasar en les seves dues obres (La fortuna de Silvia i Galatea).
El retorn de Sagarra al "poema dramàtic" va ser un gran éxit per ell.
A més de Sagarra, el coliseu del carrer de l'Hospital acollí dos fenòmens que donen la mesura de l'èxit de l'escena comercial catalana de període:l'estrena de Bala perduda, de Lluís i l'altra, la incorporació al Romea de Joan Capri, el 1957.
Néstor Luján, des de les págines del setmanari Destino, denuncià, el 1959 el nivell deporable en que es trobava la seu de l'escena professional catalana.Tant Luján com Oliver ometien una prt del problema que no es podia verbalitzar-se en les pàgines d'una publicació com Destino: la incidència de la censura que s'acarnissava especialment contra el teatre català.

LA CENSURA.

L'autarquia de la cultura oficial franquista i l'intent de genocidi de la cultura catalana, en suma, limitaven moltíssim la incorporació de les noves tendències dramatúrques europees o nord-americanes, feian impossible la viabilitat pública d'un teatre català que hi estés en sintonia.
la censura dels espectacles teatrals arricaba a classificar-los segons un sedàs que titllava de "greument perillós". Les instruccion i normes per a la censura moral dels espectacles teatrals eren que no podien presentar res "sexual".En canvi, es toleraven "los argumentos amorosos correctamente espuestos"i, fins i tot, es podia al·ludir al vici.
Respecte a les traduccion la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictorial espanyol va fer circular unes normes que limitaven al teatre professional les representacion d'obres estrangeres en català. No es podia fer una traducció si l'obra original no havia estat estrenada fa 2 anys i no podia mantenir-se en cartell `´es temps del que hi havia figurat l'obra original.

taula sobre el que pensen la Mercè i en Cugat sobre els altres.

Joan Oliver

http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/

JOAN OLVIER


Joan Oliver és un autor nascut el 1899, publica el primer llibre, de narracions, l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934.

La seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís.

Dels orígens burgesos al compromís.
Joan Oliver neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, l'avi patern un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, Educat coma fill de casa bona, quart d'onze germans, lúnic supervivent, estudià la carrera de dret, l'any 1919 formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols, pseudónim de Joan Prat. Practiquen una literatura a mig camí de la iconoclástia avantguardista, de caire cosmopolita. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos: Feliu Camp de la Sang, Orella Dreta... i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i full solts.


Col·laborant també en els publicacions importants: La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Revista de Catalunya o Mirador, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.El primer llibre publicat és del 1928, Una tragèdia a Lil·liput, és el 1934 que es dóna a conèixer coma poeta, amb el psudònim de Pere Quart.

La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver, es donen amb la guerra civil: esdevé president de l'Agrupació d?escriptors Catalans, cap publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit papular català. Si Oda a Barcelona representa tomb en la seva obra poètica en adoptar el vers lliure.

Lexili i el retorn.
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador: col·laborador de Catalunya, publicació editada a Buenos Aires, i de Germanor a Xile.
De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; peró tres anys més tard rebrà, per la traducció catalan d'El misantrop de Molière, el premi del President de la República Francesa als jocs florals de París.
En aquesta època apareix la seva obra potser més emblemàtica, Vacances pagades (1960), que entronca amb l'anomenat "realisme històric", en què es valora per damunt de tot el compromís dels autors amb la realñitat històrica i social del país.

Del reconeixement a la marginació.
Joan Oliver serà una figura clau en el panorama poètic català i alhora en exemple de pensament d'inconformisme. Detin gut i multat en diverses ocasions. Rebrà el premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica. Crític, després de la mort del general Franco, amb la democràcia espanyola, independentista i , en les seves pròpies paraules, antic "anarquista en potència".Mort l'any 1986 a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu.En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada, doncs, per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística.

enquesta

1.Què t'ha semblat la novel·la solitud?

2.Què as après del Modernisme?

3.Et sembla que et pots sentir identificada amb aquesta historia?

4.Què as après amb aquesta novel·la?

5.com qualificaries aquesta novel·la?

La pelicula

SolitudAño de producción: 1991
Dirección: Roma Guardiet
Intérpretes: Omero Antonutti, Núria Cano, Carme Sansa, Pep Tosar, Albert Vidal.
Distribuye en DVD: FilmaxDuración: 104 min.
Público apropiado: AdultosGénero: DramaContenidos: Acción 0, Amor 2, Lágrimas 2, Risas 0, Sexo 1, Violencia 0 [de 0 a 4]Soledad




Matías ha encontrado por fin trabajo en una apartada montaña de los Pirineos. Le acompaña su
mujer, Mila, a la que no le resulta fácil adaptarse al nuevo ambiente. Mila siente una terrible soledad en medio de la naturaleza, separada de la civilización. Este conflicto empieza a crecer en su interior, agravado por la indolencia y la pereza de Matías, que apenas le presta atención. Su vida cambia cuando conoce a un comprensivo pastor, que enseguida se convierte en su amigo y confidente. Los sentimientos de Mila hacia su único amigo se desarrollan, hasta que se da cuenta de que en realidad está enamorada del pastor. Esto provocará una tensión creciente en las relaciones con su marido.Una película basada en la famosa novela homónima de Victor Catalá, considerada una de las más importantes de la historia de la lengua catalana. Cuenta una historia de amor que se produce en medio de la soledad de un idílico paisaje. Está narrada de forma pausada y alcanza momentos de aceptable emoción.

TREBALL DE GRUP

1. La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.
(p. 112) Cap 4
Des de [- Sabeu, ermitana? Aquesta ermita…]
Fins a [… hi podem espitllar per tot…]
Lèxic: gitessin, s’arrangin, arrangar-ne, garrí.

2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.

a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims empats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.

Caterina Albert comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudónim de Virgili d'Alacseal.

Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra "La infanticida", es va representar en els Jocs Florals d'Olot l'any 1898, en que representava un anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. Amb aquesta obra va adoptar el pseudónim de Víctor Català.

La novel·la "Solitud" costitueix el punt de partida de l'explotació de l'identitat femenina per part d'una escriptora.

Aquesta novel·la va ser escrita baix el pseudónim masculí de Víctor Català per raons de temps i lloc, ja que abans estaba mal vist que les dones fosin escriptores.

b)

Joan Maragall defineix a Caterina com : "ferida del llamp pel geni", es a dir, una dona geni, de capacitat extraordinàriament creativa que escriu singularment molt bé, pero que, en definitiva s'escapa dels esquemes que la societat atribueix a una dona, en aquest cas escriptora.

[ PER TERMINAR ]

3. Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames Rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Empra un vocabulari semblant en les dues obres, de l’Empordà.
Tant Solitud, com el conte que vam llegir, són històries versemblants i situades en espais rurals.

4. Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que “el drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Alan Yates considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista, perquè són histories curtes i están ambientades al camp, mentre que abans totes les novel·les estaven ambientades a la ciutat.

5. El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?

La violació ja és la gota que colma la seva paciència i ja no suporta més tota aquella situació, Aixa que decideix anar-se’n, s’acaba tot.

6. Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del pasta de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascú d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.

Gaietà: va estar casta amb la Lluci 8 mesos, llavors va morir (cap. 3).
Mila: La mare de la Mila va morir i se’n va anar amb el seus oncles.
L’oncle de la Mil amor. (cap.4)

7. Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: És una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa.
Gaietà: Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.La Mila li posà uns quaranta anys. Encara que realment en tingui gairebé 64.
Matias: És un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul; ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau.
Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per un cordill d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enredera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si hagués estat socarrat.

8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció fan?

El que pensa la Mila sobre els homes:
MATIAS: Mila pensa que el seu marit es un gandul, que no ajuda a les feines de la casa i no li fa res de cas a ella. La seva actitud envers ell és de menys preu.
GAIETÀ: És l’única persona que la fa sentir bé, fins i tot arriba a un punt que la Mila sent desitjos per ell, però tot això s’acaba en quant s’adona dels anys que té.
ÀNIMA: A la Mila, L’Ànima se li sembla a un gos que tenia la seva tieta, el veu com un animal, un desvergonyit, no li dona gaire bona espina.
ARNAU: Ell desperta sobre la Mila un fort Impuls passional que ella intenta negar.
BALDIRET: El nen desperta l’esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé, ja que a ella lo agrada molt la companyia del nen.
El que pensen els homes sobre la Mila:
MATIAS: No li fa res de cas, com si ella no existís.
GAIETÀ: La veu com una pobra dona que s’ha tingut que anar al camp per culpa del seu marit i allí està en plena solitud. Li sembla una bona dona.
ÀNIMA: La veu com a desig sexual.
ARNAU: Està enamorat de la Mila i li proposa matrimoni però ella es nega.
BALDIRET: La veu com a una mare.

Paper d’antagonisa el juga el Gaietà.

La funció que tenen els altres personatges.
MATIAS: Marit de la Mila.
ÀNIMA: És el dolent de la novel·la.
ARNAU: Juga el paper d’admirador de la Mila.
BALDIRET: Fa com si fos el fill de la Mila.

9. La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

* MENESTRA:
Preparació:
Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s’afegeix al sofregit el pimentón i la farina espolainlant’la per a evitar que es cremi. Ho apartem. Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.
Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.
Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat. Una fórmula clàssica si es desitja ser flexible amb el vegetarià és afegir un poc de pernil...

*SOPA DE PASTO
Ingredients:
- farigola.
- 4 gotes d’oli.
- Pa.
- all.
- aigua.

*CARGOLS:
S’agafen i es posen a la paella. A rostir.
Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndids.

*CONILLS:
El conill simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l’Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.
Preparació: Es tosta al foc.

10. Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.

ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBOLIC DE SOLITUD
“La Pujada”	“La devallada”
La pujada a l’ermita és un camí simbòlic, ja que des de el primer moment representa per a ella una cosa que ha marcat ja molt abans d’arribar a l’ermita es sentia malament, perquè no veuria a la seva família, i no va a gust ella a l’ermita, tot això no li agrada.	És un altre element simbòlic, perquè es quan la Mila decideix anar-se’n d’aquest infern i parla amb el Matias i li diu que se’n va, la conversa que tenen ells també simbolitza molt, ell intenta convencer-a, però ella esta decidida a anar-se’n.
La manera de mirar a la Mila tots els homes de la casa, cada un d’ells la mira amb una mirada diferent.

11.

12. Completa el quadre següent.

Cap.1) La fita dels............. i el Torrent de mala sang.

Els escalons dels moros.

Referència a l'udol del torrent de mala sang (El rei moro agafa noies).

Cap.2) Referències a les Llufes.

Cap.3) L'Orifany.

L'aigua del Bram.

Referències a les Llufes (encantades).

El Torrent de la mala sang.

Cap.4) La Sol dels Murons (cabell-San Ponç).

Cap.6) Rondalla Les Llufes.

Cap.12) Llegenda del Senyor Llisquens.

Cap.13)

Cap.14) Llegenda de la creu.

Cap.15)

Cap.16) Creença de que el pastor els hi havia donat totes les seves possesions.