dimecres, 30 de gener del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
Joan Oliver
JOAN OLVIER
Joan Oliver és un autor nascut el 1899, publica el primer llibre, de narracions, l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934.
La seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís.
Dels orígens burgesos al compromís.
Joan Oliver neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, l'avi patern un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, Educat coma fill de casa bona, quart d'onze germans, lúnic supervivent, estudià la carrera de dret, l'any 1919 formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols, pseudónim de Joan Prat. Practiquen una literatura a mig camí de la iconoclástia avantguardista, de caire cosmopolita. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos: Feliu Camp de la Sang, Orella Dreta... i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i full solts.
Col·laborant també en els publicacions importants: La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Revista de Catalunya o Mirador, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.El primer llibre publicat és del 1928, Una tragèdia a Lil·liput, és el 1934 que es dóna a conèixer coma poeta, amb el psudònim de Pere Quart.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver, es donen amb la guerra civil: esdevé president de l'Agrupació d?escriptors Catalans, cap publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit papular català. Si Oda a Barcelona representa tomb en la seva obra poètica en adoptar el vers lliure.
Lexili i el retorn.
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador: col·laborador de Catalunya, publicació editada a Buenos Aires, i de Germanor a Xile.
De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; peró tres anys més tard rebrà, per la traducció catalan d'El misantrop de Molière, el premi del President de la República Francesa als jocs florals de París.
En aquesta època apareix la seva obra potser més emblemàtica, Vacances pagades (1960), que entronca amb l'anomenat "realisme històric", en què es valora per damunt de tot el compromís dels autors amb la realñitat històrica i social del país.
Del reconeixement a la marginació.
Joan Oliver serà una figura clau en el panorama poètic català i alhora en exemple de pensament d'inconformisme. Detin gut i multat en diverses ocasions. Rebrà el premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica. Crític, després de la mort del general Franco, amb la democràcia espanyola, independentista i , en les seves pròpies paraules, antic "anarquista en potència".Mort l'any 1986 a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu.En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada, doncs, per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística.
Joan Oliver és un autor nascut el 1899, publica el primer llibre, de narracions, l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934.
La seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís.
Dels orígens burgesos al compromís.
Joan Oliver neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, l'avi patern un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, Educat coma fill de casa bona, quart d'onze germans, lúnic supervivent, estudià la carrera de dret, l'any 1919 formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols, pseudónim de Joan Prat. Practiquen una literatura a mig camí de la iconoclástia avantguardista, de caire cosmopolita. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos: Feliu Camp de la Sang, Orella Dreta... i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i full solts.
Col·laborant també en els publicacions importants: La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Revista de Catalunya o Mirador, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.El primer llibre publicat és del 1928, Una tragèdia a Lil·liput, és el 1934 que es dóna a conèixer coma poeta, amb el psudònim de Pere Quart.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver, es donen amb la guerra civil: esdevé president de l'Agrupació d?escriptors Catalans, cap publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit papular català. Si Oda a Barcelona representa tomb en la seva obra poètica en adoptar el vers lliure.
Lexili i el retorn.
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador: col·laborador de Catalunya, publicació editada a Buenos Aires, i de Germanor a Xile.
De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; peró tres anys més tard rebrà, per la traducció catalan d'El misantrop de Molière, el premi del President de la República Francesa als jocs florals de París.
En aquesta època apareix la seva obra potser més emblemàtica, Vacances pagades (1960), que entronca amb l'anomenat "realisme històric", en què es valora per damunt de tot el compromís dels autors amb la realñitat històrica i social del país.
Del reconeixement a la marginació.
Joan Oliver serà una figura clau en el panorama poètic català i alhora en exemple de pensament d'inconformisme. Detin gut i multat en diverses ocasions. Rebrà el premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica. Crític, després de la mort del general Franco, amb la democràcia espanyola, independentista i , en les seves pròpies paraules, antic "anarquista en potència".Mort l'any 1986 a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu.En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada, doncs, per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística.
dilluns, 21 de gener del 2008
enquesta
1.Què t'ha semblat la novel·la solitud?
2.Què as après del Modernisme?
3.Et sembla que et pots sentir identificada amb aquesta historia?
4.Què as après amb aquesta novel·la?
5.com qualificaries aquesta novel·la?
2.Què as après del Modernisme?
3.Et sembla que et pots sentir identificada amb aquesta historia?
4.Què as après amb aquesta novel·la?
5.com qualificaries aquesta novel·la?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
