Tombant
III
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
M'he emborratxat de solitud.
Aquesta poesia es la tercera del llibre "Bruixa de dol" apartat "Tombant" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.
Com podem comprovar es un poema molt curt compost per una estrofa de 4 versos i un vers al final que és la conclusió.
En el primer i segon vers hi trobem un encavallament. El primer vers, és un vers amb ironia no té sentit el que diu.
Està narrat en singular, aquesta persona busca el seu cor, el seu amor perque no el troba. El tercer vers diu: "alço la copa on mor la lluna" aqui es referis a que es reflecteix l lluna en la copa de vi.
I l'ultim vers dius: "m'he emborratxat de solitud" ja que per l'unic que serveix el vi és per emborratxar-se.
En conclusió podem verure un poema molt curt on Maria Mercè Marál aplica el tema de la solitud i l'amor com en tots els seus poemes.
dijous, 5 de juny del 2008
poesia a comentar de Bruixa de dol
V
BRIDA
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Aquesta poesia s'anomena "Brida" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.
El títol "Brida" significa agafar les coses o el que tenen els cavalls a la boca per poder domar-los.
Aquest poema està compost per 6 estrofes les estrofes:1, 3 i 5 estan compostes per6 versos i les estrofes 2, 4 i 6 per dos versos els qual tots tres són el mateixos. "traginer de cançons en cavall sense brida" en aquestes estrofes podem trobar encavallaments. Parla en singular durant tot el poema i expressa una serie de intencions utilitzant el verb anar en condicional, en la tercera estrofa els dos primers versos que hi trobem un encavallament podem veure-hi que fa una pregunta en present.
El poema comenta que ella vol anar-hi a l fira amb molta llibertat amb un cavall sense brida.
Té els llavis oscats per la vida que ha tingut fins ara, plena d'experiències. Alló que la té atrapa és l'amor, no era un amor feliç ella el que volia era escapar de les cadenes que en aquest cas es refereix al matrimoni que va tenir.
En conclusió a ella li agradaria anar sobre un cavall que anés sense fre i li agradaria participar en la fira de Folls, i amb aquestafesta li agradaria asistir amb la pròpia experiència vital.
BRIDA
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Aquesta poesia s'anomena "Brida" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.
El títol "Brida" significa agafar les coses o el que tenen els cavalls a la boca per poder domar-los.
Aquest poema està compost per 6 estrofes les estrofes:1, 3 i 5 estan compostes per6 versos i les estrofes 2, 4 i 6 per dos versos els qual tots tres són el mateixos. "traginer de cançons en cavall sense brida" en aquestes estrofes podem trobar encavallaments. Parla en singular durant tot el poema i expressa una serie de intencions utilitzant el verb anar en condicional, en la tercera estrofa els dos primers versos que hi trobem un encavallament podem veure-hi que fa una pregunta en present.
El poema comenta que ella vol anar-hi a l fira amb molta llibertat amb un cavall sense brida.
Té els llavis oscats per la vida que ha tingut fins ara, plena d'experiències. Alló que la té atrapa és l'amor, no era un amor feliç ella el que volia era escapar de les cadenes que en aquest cas es refereix al matrimoni que va tenir.
En conclusió a ella li agradaria anar sobre un cavall que anés sense fre i li agradaria participar en la fira de Folls, i amb aquestafesta li agradaria asistir amb la pròpia experiència vital.
poesia a comentar de Bruixa de dol
I
ZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
Aquesta poesia s'anomena "Zodíac" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.
Aquesta poesia és un sonet, es a dir, té quatre estrofes dos d'elles quartets i les altres dues tercets. Conté rima consonant creuada en els dos primers quartets i encadenada en el tercets.
El primer i quart vers tenen rima femenina i el segon i el tercer rima masculina. Els versos són d'art major concretament són decasíl·labs. Hi ha censura en el tercer vers a la 4 síl·laba.
El títols ens parla sobre el zodíac que ens parla sobre el caràcter, el futur, etc.
Esta narrat en persona singular. El poema comenta que ella agafa tots els seus records els fica en una maleta, això vol dir que no vol recordar el seu passat. El seu destí de fracàs vol que se'l menji el mar. quan anomena la ruleta es refereix a que juguem amb la ruleta de la nostra pròpia sort ella vol jugar de nou perque vol una vida nova, vol començar des de zero.
Vol tirar una sageta a un cor per que aquest s'enamori d'ella. Ella vol que s'encadeni el cranc i l'escorpí (dues persones) i que la relació tingui fruit.
En conclusió Maria Mercè Marçal ens narra la seva vida i com vol oblidar el pasat i començar de zero.
ZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
Aquesta poesia s'anomena "Zodíac" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.
Aquesta poesia és un sonet, es a dir, té quatre estrofes dos d'elles quartets i les altres dues tercets. Conté rima consonant creuada en els dos primers quartets i encadenada en el tercets.
El primer i quart vers tenen rima femenina i el segon i el tercer rima masculina. Els versos són d'art major concretament són decasíl·labs. Hi ha censura en el tercer vers a la 4 síl·laba.
El títols ens parla sobre el zodíac que ens parla sobre el caràcter, el futur, etc.
Esta narrat en persona singular. El poema comenta que ella agafa tots els seus records els fica en una maleta, això vol dir que no vol recordar el seu passat. El seu destí de fracàs vol que se'l menji el mar. quan anomena la ruleta es refereix a que juguem amb la ruleta de la nostra pròpia sort ella vol jugar de nou perque vol una vida nova, vol començar des de zero.
Vol tirar una sageta a un cor per que aquest s'enamori d'ella. Ella vol que s'encadeni el cranc i l'escorpí (dues persones) i que la relació tingui fruit.
En conclusió Maria Mercè Marçal ens narra la seva vida i com vol oblidar el pasat i començar de zero.
Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra.
Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.
Anna Montero en aquest comentari comenta que al llegir el llibre Bruixa de dol sentia una veu pròpia diu que Maria Mèrce Marçal explora, temàticament, uns espais què són exclusivament femenins, o bé universals resseguits amb la vivència d'una manera personal.
Com diu Maria Mercè Marçal a l'apartat del llibre "la germana, l'estrangera" els seus llibres són uns discurs sobre ella mateixa, complex i sovint oníric.
Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empùries, 1998.
En aquest comentari Isidor comenta el text literàri , Sota el signe del drac, comenta totes les parts en que esta escrit.
La primera part va de Cau de llunes A sal oberta on Isidor sent per part de la lluna una gran feminitat en les poesies. Cau de llunes es desplega en tres direccions: el festí eròtic i amorós, el compromís polític i la condició de la dona.
I la segona part està bruixa de dol, on també s'utilitza el festí eròtic i Amorós, la condició de la dona i el compromís polític.
Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.
Àlex Broch diu que Maria Mercè Marçal escriu les seves obres amb tota la llibertat del món i on s'expresa tal i com és ella mateixa, des de una veu personal i pròpia.
I com a l'entrevista de "Qui sóc i perquè escric" que es deia que Maria Mercè Marçal no tenia una única temàtica, ni un únic caràcter, etc. en aquest comentari l'Àlex diu que ella no renova cap tradició sinó que en crea de noves.
Lluis Busquets i Grabulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980. Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona; Edicions El Mall, 1980.
Comenta que intenta donar veu propia a totes les seves obres i com a coses noves una rauca molt més conscient de la seva pròpia veu coma dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula.
Cau de llunes comprarada amb bruixa de dol diu que potser esta més aprofundida en les inhibicions i l'espurna de la felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalment entre homes i dones.
Utilitza molt els sonets en Bruixa de dol i en totes les seves obres i com ella diu ja no pot treure-se'l de sobre.
El títol fa homenatge a Foix i la bella canço de plou i fa sol.
CONCLUSIÓ GENERAL DELS COMENTARIS.
En conclusió podem veure com tots els comentaris fan referencia a les obres de Maria Mercè Marçal on ella intenta expresar-se así mateixa amb veu personal, amb diferents actituds en cada poesia i sempre amb un tó bastant femení, totes les poesies solen tractar sobre l'amor, l'erotisme, la condció de la dona (molt important per a ella) i el compromís cívic.
Els comentaris i les obres de Maria Mercè Marçal concideixen en que ella és una bona esciptora i que sempre vol fer i donar les seves poesies amb veu propia.
Anna Montero en aquest comentari comenta que al llegir el llibre Bruixa de dol sentia una veu pròpia diu que Maria Mèrce Marçal explora, temàticament, uns espais què són exclusivament femenins, o bé universals resseguits amb la vivència d'una manera personal.
Com diu Maria Mercè Marçal a l'apartat del llibre "la germana, l'estrangera" els seus llibres són uns discurs sobre ella mateixa, complex i sovint oníric.
Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empùries, 1998.
En aquest comentari Isidor comenta el text literàri , Sota el signe del drac, comenta totes les parts en que esta escrit.
La primera part va de Cau de llunes A sal oberta on Isidor sent per part de la lluna una gran feminitat en les poesies. Cau de llunes es desplega en tres direccions: el festí eròtic i amorós, el compromís polític i la condició de la dona.
I la segona part està bruixa de dol, on també s'utilitza el festí eròtic i Amorós, la condició de la dona i el compromís polític.
Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.
Àlex Broch diu que Maria Mercè Marçal escriu les seves obres amb tota la llibertat del món i on s'expresa tal i com és ella mateixa, des de una veu personal i pròpia.
I com a l'entrevista de "Qui sóc i perquè escric" que es deia que Maria Mercè Marçal no tenia una única temàtica, ni un únic caràcter, etc. en aquest comentari l'Àlex diu que ella no renova cap tradició sinó que en crea de noves.
Lluis Busquets i Grabulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980. Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona; Edicions El Mall, 1980.
Comenta que intenta donar veu propia a totes les seves obres i com a coses noves una rauca molt més conscient de la seva pròpia veu coma dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula.
Cau de llunes comprarada amb bruixa de dol diu que potser esta més aprofundida en les inhibicions i l'espurna de la felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalment entre homes i dones.
Utilitza molt els sonets en Bruixa de dol i en totes les seves obres i com ella diu ja no pot treure-se'l de sobre.
El títol fa homenatge a Foix i la bella canço de plou i fa sol.
CONCLUSIÓ GENERAL DELS COMENTARIS.
En conclusió podem veure com tots els comentaris fan referencia a les obres de Maria Mercè Marçal on ella intenta expresar-se así mateixa amb veu personal, amb diferents actituds en cada poesia i sempre amb un tó bastant femení, totes les poesies solen tractar sobre l'amor, l'erotisme, la condció de la dona (molt important per a ella) i el compromís cívic.
Els comentaris i les obres de Maria Mercè Marçal concideixen en que ella és una bona esciptora i que sempre vol fer i donar les seves poesies amb veu propia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
