Els amants, Llibre de meravelles (1971)
ELS AMANTS
La carn vol carn AUSIÀS MARCH
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
COMENTARI DE TEXT.
Aquesta poesia s’anomena Els amants “La carn vol carn” del llibre de meravelles publicat l’any 1971.L’autor és Vicent Andrés Estellés nascut a Burjassot (València) l’any 1924 fins l’any 1993. És considerat el màxim renovador de la poesia valenciana.
Aquesta poesia està formada per 5 estrofes: la primera amb 4 versos, la segona amb 5 versos, la tercera amb 2 versos, la quarta amb 12 versos i l’última estrofa amb 2 versos. Els versos són d’art major, són versos alexandrins i amb censura són els que predominen, la majoria dels versos acaben amb paraula plana, es a dir, són femenins i es pot dir que són versos lliures.. Hi podem trobar comparacions durant tota la poesia com ara els dels versos:1,7 i 8: “No hi havia a València dos amants com nosaltres.” ; “No comprenem l'amor com un costum amable” ; “com un costum pacífic de compliment i teles”
Hi ha molts encavallaments com ara el del vers 5é. Al vers 14 hi trobem una metonímia: “el peçó d'una orella”. Al vers 18 hi ha una exclamació adreçada al lector, més endavant hi trobem una al·literació.
Hi ha polisíndeton, anàfora amb les lletres N i M.
Aquesta poesia explica l’historia de dos amants que s’estimen molt, el tema és: la relació de com s’estimaven al passat i al present. En el tercer vers diu: “Tot ho recorde mentre vas estenent la roba” fa referència a la vida quotidiana, des de on recorda el seu passat.
En el vers 12 diu: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat” aquí el poeta diu el que vol i quan diu que vol un amor educat es refereix a que vol un amor dolç.
En conclusió en aquesta poesia d’amor, el poeta ens narra l’historia de dos amant únics de València els quals s’estimaven molt.
___________________________________________________________________________________
Ací, Llibre de meravelles (1971)
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric
Ací defense unes collites.
Deu veirtats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.
Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.
Cant l'amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,
l'esperança de contraban.
COMENTARI DE TEXT
Aquesta poesia s’anomena Ací del llibre de meravelles publicat l’any 1971.L’autor és Vicent Andrés Estellés nascut a Burjassot (València) l’any 1924 fins l’any 1993. És considerat el màxim renovador de la poesia valenciana.
Aquesta poesia està formada per 19 versos distribuïts en estrofes de 3,3,2,3,3,1,1,2,1 versos, predominen els versos octosíl·labs, té rima consonant amb versos masculins.. En el vers Setè hi trobem una metàfora:” Ací defense unes collites” durant tota la poesia hi tenim paral·lelisme amb l’estructura:” Ací em pariren, ací estic” en el vers 12 hi trobem un encavallament: “Cant l'amor i les parelles” . Durant tota la poesia tenim anàfores amb les paraules: Ací i Cant l’amor.
La estrofa: “Dic les coses que vénen, van, tornen un dia, altre se'n van, “ és asíndeton ja que en comptes d’utilitzar conjuncions de coordinació utilitza el signe de puntuació com ara la coma.
El tema d’aquesta poesia és la seva poesia i a qui dedica la seva poesia. En la poesia l’autor parla d’ell, com podem comprovar en la primera estrofa en el segon i tercer vers l’autor parla d’ell com a escriptor on diu que ell escriu les coses tal i com són, hi ha una reivindicació que és ser ell i les seves circumstàncies, també durant tota la poesia hi trobem un contrast d’idees.
En el vers 14 diu: “Cante un amor de contraban.” On es refereix a que canta un amor prohibit ja que en aquella època l’escriptura catalana estava prohibida pel general Franco.
En conclusió a medida que vas llegint aquesta poesia et dones conte de que té forma de cançó popular perquè té tantes repeticions que hi ha un ritme melòdic.
____________________________________________________________________________________
“Res no m’agrada tant”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2
I
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
COMENTARI DE TEXT
Aquesta poesia s’anomena “ res no m’agrada tant” Horacaines publicat l’any 1974, dins Les pedres de l’àmfora. L’autor és Vicent Andrés Estellés nascut a Burjassot (València) l’any 1924 fins l’any 1993. És considerat el màxim renovador de la poesia valenciana.
Aquesta poesia no té una estructura molt definida: esta formada per 20 versos distribuïts en estrofes, menys en un cas excepcional on podem trobar un vers amb una enumeració. Els versos són d’art major i d’art menor. Tots els versos comencen amb minúscula. La majoria de versos acaben amb paraules planes això vol dir que predominen els versos femenins durant tota la poesia, els versos són versos sense rima.
Només començar trobem un encavallament en el primer vers: “res no m’agrada tant “, tota la poesia està plena de encavallaments, hi trobem pleonasmes amb les paraules: oli i pimentó. En el vers 19 hi trobem una hipèrbole ja que es exagerat el que diu: “de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme”.
Hi ha asíndeton ja que no utilitza cap de les conjuncions de coordinació i només utilitza els signes de puntuació com ara el punt i la coma. Al final de la poesia hi trobem molta ironia.
L’autor parla durant tota la poesia del menjar que més li agrada que és el pimentó torrat que per ell és un plat exquisit.
Aquesta poesia es diferencia de les altres perquè no va dirigida a ningú, a cap persona, sinó que només explica com li agrada menjar-se el plat que més li agrada.
En conclusió és una poesia relativament senzilla amb una estructura indefinida on l’autor explica com es menja el plat que ell considera més exquisit que és el pimentó torrat.
____________________________________________________________________________________
“Aquest any miserable”, Horacianes (1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C. 2
aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós
prestigi-;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
COMENTARI DE TEXT
Aquesta poesia s’anomena “Aquest any miserable” Horacaines publicat l’any 1974, dins Les pedres de l’àmfora. L’autor és Vicent Andrés Estellés nascut a Burjassot (València) l’any 1924 fins l’any 1993. És considerat el màxim renovador de la poesia valenciana.
Aquesta poesia no té una estructura definida, està formada per 11 versos, amb versos d’art major i d’art menor, cada vers te un nombre de síl·labes diferent, els versos no tenen rima, es a dir, son versos sense rima. Tots els versos comencen amb minúscula i també el nom propi “joan fuster” està escrit en minúscula. Hi ha un encavallament en el 6é vers i un altre en el 10 vers.
L’autor no utilitza conjuncions de coordinació llavors hi ha asíndeton.No hi ha cap pleonasme ni anàfora en tota la poesia.
En l’últim vers trobem una enumeració: “la gent, obscena, crida i crema un llibre.”
L’autor s’està referint a un context social i polític concret que ell sempre recordarà amb tristesa, on diu que sempre seran recordats Vicent ventura i Joan fuster.
En el 6é i 7é vers diu: “-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi” en aquest vers quan diu que escriu de nit es refereix a que escriu d’amagat perquè escriure en català en aquella època estava prohibit, i quan diu que escriu de nit a màquina vol donar a entendre que ho escriu a maquina per si algun dia trobessin el que escriu però no podrien identificar la lletra llavors doncs així no estaria en perill.
En conclusió aquest poema és un dels més curts, sense una estructura definida i on el propi autor explica el que sempre recordarà amb molta tristesa d’aquella època.
____________________________________________________________________________________
Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
COMENTARI DE TEXT
Aquesta poesia s’anomena “Cançó de bressol” La nit publicat l’any 1956 dins Recomane tenebres. L’autor és Vicent Andrés Estellés nascut a Burjassot (València) l’any 1924 fins l’any 1993. És considerat el màxim renovador de la poesia valenciana
Aquesta poesia està formada per una estrofa amb 16 versos, tots d’art menor, hi predominen els versos heptasíl·labs i són versos sense rima. En la poesia trobem una anàfora: “Jo tinc” , també hi trobem pleonasme amb la paraula mort .
En els vers 3é i 4rt i trobem un quiasme: “Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment.”
En el vers 12 hi ha un paral·lelisme: “amb mi va i amb mi se'n ve.” Durant tota la poesia hi podem trobar encavallaments com ara el del vers 15. Els últims 4 versos formen una enumeració.
Trobem al·literació amb les lletres m i n, també hi ha polisíndeton en la poesia, hi ha personificació quan l’autor dona qualitats humanes a la mort.
L’autor Vicent Andrés Estellés va fer aquesta poesia dedicada a la seva filla que va morir amb 4 mesos Vicent Andrés Estellés va sofrir molt per la mort de la seva filla. Per això durant tota la poesia l’autor diu que és una mort petita i que només es d’ell i de ningú més.
Aquesta poesia només va dirigida a la seva filla i a ningú més.
En conclusió es pot dir que aquesta poesia és una de les mes especials que ha fet Vicent Andrés Estellés ja que va dirigida a la seva filla de 4 mesos per la qual va sofrir molt.
