Una cultura sense llibertat i la censura.

UNA CULTURA SENSE LLIBERTAT.

A la dècada dels cinquanta del segle XX, la consolidació de la dictadura franquista anà acompanyada de l'obertura d'unes primeres escletxes públiques per a la recuperació de la cultura catalana.Més tard el règim franquista autoritzà la representaciód'obres en català a la primavera del 1946.
El dramaturg Josep M. de Sagarra dominà l'escena catalana professional de la postguerra, en canvi, Sagarra va fracasar en les seves dues obres (La fortuna de Silvia i Galatea).
El retorn de Sagarra al "poema dramàtic" va ser un gran éxit per ell.
A més de Sagarra, el coliseu del carrer de l'Hospital acollí dos fenòmens que donen la mesura de l'èxit de l'escena comercial catalana de període:l'estrena de Bala perduda, de Lluís i l'altra, la incorporació al Romea de Joan Capri, el 1957.
Néstor Luján, des de les págines del setmanari Destino, denuncià, el 1959 el nivell deporable en que es trobava la seu de l'escena professional catalana.Tant Luján com Oliver ometien una prt del problema que no es podia verbalitzar-se en les pàgines d'una publicació com Destino: la incidència de la censura que s'acarnissava especialment contra el teatre català.

LA CENSURA.

L'autarquia de la cultura oficial franquista i l'intent de genocidi de la cultura catalana, en suma, limitaven moltíssim la incorporació de les noves tendències dramatúrques europees o nord-americanes, feian impossible la viabilitat pública d'un teatre català que hi estés en sintonia.
la censura dels espectacles teatrals arricaba a classificar-los segons un sedàs que titllava de "greument perillós". Les instruccion i normes per a la censura moral dels espectacles teatrals eren que no podien presentar res "sexual".En canvi, es toleraven "los argumentos amorosos correctamente espuestos"i, fins i tot, es podia al·ludir al vici.
Respecte a les traduccion la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictorial espanyol va fer circular unes normes que limitaven al teatre professional les representacion d'obres estrangeres en català. No es podia fer una traducció si l'obra original no havia estat estrenada fa 2 anys i no podia mantenir-se en cartell `´es temps del que hi havia figurat l'obra original.