dimecres, 31 d’octubre del 2007

CATERINA ALBERT I PARADÍS (VÍCTOR CATALÀ)


Pseudònim de Caterina Albert i PAradís (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Era la filla gran del matrimoni de Lluís Albert i Dolors Paradís. Va morir el seu pare i de l'avia materna tingué cura de la mare i de l'administració del patrimoni familiar. Al 1904 va disposar d'un pis a barcelona. Només va fer primaria i va estar un any a Girona estudian Francès. El seu pare era diputat republicà, la familia li va facilitar amb classes particulars l'acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació lieteraria fins a començaments de segle.
La mare escrivia poesies i l'àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.
Sempre va voler donar la imatge "d'amateur", va establir relacions amb els grans escriptors de lèpoca com Joan Maragall i Narcís Oller. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com Joventut, La Il·lustració Catalana o Feminal. Va presidir als jocs Florals de Barcelona de 1917 on fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1923.

Les seves obres més destacades son: La infanticida, Drames rurals i solitud.
Característiques d'aquestes obres:
-Es desenvolupen en ambients rurals.
-Són histories tràgiques.
-La perspectiva d'aquestes obres son pesimistes.
-La major part d'aquestes narracions es descriues entre la natura i l'individu o a l'inrevés.
-La majoria són protagonitzades per dones.

Solitud, l'obra més universal de la narrativa modernista, admet més d'una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoanàlisi i de la crítica literària feminista. L'exit d'aquesta novel·la, L'avalen, no solament la bona acceptació de la crítica des de la primera edició fins ara i el premi Fastenrath que obtngué l'any 1909, sinó també les nombroses edicions i les traduccions a set llengües.