Una lectura de Ball Robat

Oliver va enllestir Ball robat cap al final del 1954.La seca "comèdia dramàtica" va més enllà de les anàlisis crítiques del matrimoni burgès que havia abordat als anys vint i comenáment dels trenta a partir de l'anomenada "comèdia burgèsa".La comedia d'Oliver té l'encert d'entreixir minuciosament un conjunt traingular de paral·lelismes i contrastos que, d'una banda, construeixen un artefacte de rellpotgeria molt ben ajustat i, de l'altra banda ofereixen un compendi de les inquietuds morals i ètiques d'espècimens característics de la burgesia liberal catalana de la postguerra.


Els triangles
En la comedia burgesa, la institució del matrimoni no és feta únicament de dos, sinó al més sovint de tres, la incorporació d'aquest tercer element és un del motors de l'acció de Ball robat.
Hi ha uns personatges que expliciten de manera activa la seva predisposició enamoradisa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Només hi ha dos personatges que, per contra, accepten de manera passiva l'envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de Mercè.

Els personatges

Els membres de les tres parelles de matrimonis pertanyen a una classe social uniforme des del punt de vusta ecónomic, cultural i lingüístic.
Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatuts social: l'intel·lectual (Cugat), l'advocat (Oleguer) i l'industrial (Oriol). Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat a l'organització de la casai la cura dels fills. La tècinca del contrapunt permet de conèixer diverses aproximacions als replecs i contrastos dels personatges. Oliver mostra el ridícul i el grotesc de les accions d'uns personatges que es deixen endur per la mistificació i la inconsciència.

L'estrucutura
Al primer acte, que té l'origen en el conte "escena d'alcova" es planteja el traingle Cugat-Mercè-Oleguer i, alhora, s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol.
Al segon acte, es dirimeix el triangle Cugat-Mercè-Oleguer.
En la primera part de l'acte tercer, es produeix la topada Oriol-Núria, que anuncia la virulència de l'encontre final, i es proposa el potencial tercer trangle en joc, Oriol-Eulàlia-Oleguer.A la darrera part de l'ecte tercer, s'estableix un diàleg si és no és molieresc entre Núria, Mercè i Eulàlia, en que totes tres dones garlen precisament sobre els seus marits i acaben de enllestir els preparatius per al sopar d'aniversari.L'epíleg desfà els tres triangles amb el retorn al punt de partida.

L'espai
La disposició triangular queda palesa en la distribució espacial en tres àmbits d'intimitat del matrimoni de filiació burgesa: 1.el dormitori de la parella Cugat-Mercè (acte 1; 2.la saleta d'estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia (acte 2),i 3.la sala amb terrassa del duo Oriol-Núria (acte 3). Els tres espais corresponen a l'àmbit del domus, en tant que seu de la familia i espai d'institucionalització del matrimoni. La desposició de l'espai en el sopar de celebració de les bodes de níquel no és, després de tot el que ha passat, gens innocent.

El temps
L'obra se seqüencialitza linealment en tres períodes temporals succesius: 1.la nit i,després d'una el·lipsi que es marca amb un enfosquiment de l'escena, les primeres hores del matí d'un dia del final de la primavera, el dimecres 19 de juny(acte 1); 2.vint minuts després (acte2), i 3. una mica més tard(acte 3).Els personatges fan referència tot sovint a un temps psicològic, els deus anys passats en convivència, una dècada que pesa com una llosa sobre els fracassos dels matrimonis repectius. Les parelles al·ludeixen a aquesta etapa de vida conjunta com una fatilitat, durant la qual han acumulat tetrets, greuges i desencisos.