poesia a comentar de Bruixa de dol

Tombant


III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.



Aquesta poesia es la tercera del llibre "Bruixa de dol" apartat "Tombant" escrit per Maria Mercè Marçal ,publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista. Va néixer a Barcelona l'any 1952 i es una dona feminista.

Com podem comprovar es un poema molt curt compost per una estrofa de 4 versos i un vers al final que és la conclusió.
En el primer i segon vers hi trobem un encavallament. El primer vers, és un vers amb ironia no té sentit el que diu.

Està narrat en singular, aquesta persona busca el seu cor, el seu amor perque no el troba. El tercer vers diu: "alço la copa on mor la lluna" aqui es referis a que es reflecteix l lluna en la copa de vi.
I l'ultim vers dius: "m'he emborratxat de solitud" ja que per l'unic que serveix el vi és per emborratxar-se.

En conclusió podem verure un poema molt curt on Maria Mercè Marál aplica el tema de la solitud i l'amor com en tots els seus poemes.