Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra.

Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero en aquest comentari comenta que al llegir el llibre Bruixa de dol sentia una veu pròpia diu que Maria Mèrce Marçal explora, temàticament, uns espais què són exclusivament femenins, o bé universals resseguits amb la vivència d'una manera personal.
Com diu Maria Mercè Marçal a l'apartat del llibre "la germana, l'estrangera" els seus llibres són uns discurs sobre ella mateixa, complex i sovint oníric.



Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empùries, 1998.

En aquest comentari Isidor comenta el text literàri , Sota el signe del drac, comenta totes les parts en que esta escrit.
La primera part va de Cau de llunes A sal oberta on Isidor sent per part de la lluna una gran feminitat en les poesies. Cau de llunes es desplega en tres direccions: el festí eròtic i amorós, el compromís polític i la condició de la dona.
I la segona part està bruixa de dol, on també s'utilitza el festí eròtic i Amorós, la condició de la dona i el compromís polític.



Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch diu que Maria Mercè Marçal escriu les seves obres amb tota la llibertat del món i on s'expresa tal i com és ella mateixa, des de una veu personal i pròpia.
I com a l'entrevista de "Qui sóc i perquè escric" que es deia que Maria Mercè Marçal no tenia una única temàtica, ni un únic caràcter, etc. en aquest comentari l'Àlex diu que ella no renova cap tradició sinó que en crea de noves.


Lluis Busquets i Grabulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980. Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona; Edicions El Mall, 1980.

Comenta que intenta donar veu propia a totes les seves obres i com a coses noves una rauca molt més conscient de la seva pròpia veu coma dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula.
Cau de llunes comprarada amb bruixa de dol diu que potser esta més aprofundida en les inhibicions i l'espurna de la felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalment entre homes i dones.
Utilitza molt els sonets en Bruixa de dol i en totes les seves obres i com ella diu ja no pot treure-se'l de sobre.
El títol fa homenatge a Foix i la bella canço de plou i fa sol.




CONCLUSIÓ GENERAL DELS COMENTARIS.

En conclusió podem veure com tots els comentaris fan referencia a les obres de Maria Mercè Marçal on ella intenta expresar-se así mateixa amb veu personal, amb diferents actituds en cada poesia i sempre amb un tó bastant femení, totes les poesies solen tractar sobre l'amor, l'erotisme, la condció de la dona (molt important per a ella) i el compromís cívic.
Els comentaris i les obres de Maria Mercè Marçal concideixen en que ella és una bona esciptora i que sempre vol fer i donar les seves poesies amb veu propia.