L'obra està articulada només en dues parts: la primera, més extensa, i la segona, més reduïda, però que repeteixen el amteix esquema formal; la presència, en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.
La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.
Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, al estiu per Sant Joan, pasqant per Carnestoltes.
dimecres, 4 de juny del 2008
dilluns, 2 de juny del 2008
Característiques principals de la seva obra
Maria Mercè Marçal, com ella diu, les seves primeres obres ( Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta) són "una mena d'autobiografia sombòlica i imaginària... Un discurs sobre mi mateixa, complex i sovint oníric.
Expressa amb tota la força l'amors lèsbic, Maria Mercè Marçal es sent molt identificada amb les bruixes perque ella també ha de fer les coses d'amagat. La voluntat formal deia que li servia per ordenar el caos del desig, la passió i la pèrdua, assoleix una gran perfecció en aquestes sextines escrites en els moments de daltabaix.
Maria Merce Marçal estava interessada per l'astrologia, com es trasllueix en la seva poesia on apareix l'escorpí ( que era el seu signe zodíac) i també el drac ( que era el signe que li corresponia en l'horòscop xinès).
De les seves paraules es important destacar la clara consciència de Maria Merce Marál pel que fa a recerca d'una veu pròpia que lligui amb la tradició literària i que expressi l'experiència quotidiana de la diversitat de les dones de manera individual i col·lectiva.
Expressa amb tota la força l'amors lèsbic, Maria Mercè Marçal es sent molt identificada amb les bruixes perque ella també ha de fer les coses d'amagat. La voluntat formal deia que li servia per ordenar el caos del desig, la passió i la pèrdua, assoleix una gran perfecció en aquestes sextines escrites en els moments de daltabaix.
Maria Merce Marçal estava interessada per l'astrologia, com es trasllueix en la seva poesia on apareix l'escorpí ( que era el seu signe zodíac) i també el drac ( que era el signe que li corresponia en l'horòscop xinès).
De les seves paraules es important destacar la clara consciència de Maria Merce Marál pel que fa a recerca d'una veu pròpia que lligui amb la tradició literària i que expressi l'experiència quotidiana de la diversitat de les dones de manera individual i col·lectiva.
divendres, 23 de maig del 2008
Obres literàries de Maria Mercè Marçal
Poesia
-Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (1998, 2a edició).
-Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1998.
-Terra de mai. València: El Cingle, 1982.
-Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982 / Barcelona: Edicions 62, 1993.
-La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985 / -Barcelona: Edicions 62, 1995.
-Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988 (1998, 2a ed).
-Llengua abolida (1973-1988). València: 3 i 4, 1989 (2000, 2a ed).
-Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000.
Novel·la
-La passió segons Renée Vivien. Barcelona: Columna, 1994 (1996, 5a ed.).
Narrativa breu
-Viratges, reminiscències, dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1990.
-Jocs de màscares, dins Dones soles. 14 contes. Barcelona: Planeta, 1995, p. 73-92.
-La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada [basada en una narració d'Anselm Turmeda; coescrita amb Glòria Puig; il·lustracions de Montse Ginesta]. Barcelona: Aliorna,1986.
-Cançó de saltar a corda. Barcelona: Cruïlla, 2004.
-La màgia de les paraules [il·lustracions Mabel Piérola]. Barcelona: Baula, 2004.
Crítica literària o assaig
-En dansa obliqua de miralls: Pauline M. Tarn (Renée Vivien), Caterina Albert (Víctor Català) i Maria Antònia Salvà, dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1998.
-Rosa Leveroni, en el llindar, dins Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal, 1988.
-Com en la nit, les flames, dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1998.
-Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, 2004.
Altres
-Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del s. XX. Barcelona: La Magrana, 1999.
-Contraban de llum. Antologia poètica de Maria-Mercè Marçal [estudi introductori de Lluïsa Julià]. Barcelona: Proa, 2001.
-100 poesies catalanes que cal conèixer. De Verdaguer a M. Mercè Marçal [pròleg i selecció de J. Triadú]. Barcelona: Pòrtic, 2003, p. 164.
-21 escriptores per al segle XXI [ed. S. Abrams, A. Broch, M. Casacuberta i I. Cònsul]. Barcelona: Proa, 2004.
Biografia Maria Mercè Marçal
http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. Entre molts homenatges dels col·lectius i associacions amb els quals havia col·laborat, el 28 de novembre del 1998, la població d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) inaugura una escultura en record seu, obra de l'artista Xavier Marcè.
Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. Entre molts homenatges dels col·lectius i associacions amb els quals havia col·laborat, el 28 de novembre del 1998, la població d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) inaugura una escultura en record seu, obra de l'artista Xavier Marcè.
diumenge, 11 de maig del 2008
Montserrat Roig la veu que perviu: una ambició salvada.
Als setze anys Montserrat Roig era una adolescent que tenia pressa per entendre i salvar el món, volia ser actriu, escriure teatre, escriure novel·les i volia ser molt molt estimada, poc després va escriure unes temptatives narratives.
Es va llicenciar en lletres. No suportava tancar-se en una aula durant anys, i encara menys seure en una taula de despatx.
El 1969 començava el periodisme, i finalment el 1970 tancada al monestir de Montserrat junt amb molts intel·lectuals i artistes que protestaven així per les condemnes a mort que acabava de guanyar el premi Víctor català de narracions pel seu primer recull de creació, Molta roba i poc sabó.
Ella feia el seu punt de vista d'una joventut universitària que havia renegat de la corbata i del vestit de jaqueta, que proclamava un nou estil de viure, amb més llibertat sexual i coses per l'estil, i que reclamava un canvi polític radical.
Emprenia l'ambiciosa feinada d'analitzar la burgesia barcelonina. Sí algun punt d'esquemtica i inevitable innocència a banda, demostrava un coneixement ben directe de la matèria que havia triat.
Molta roba i poc sabó... era, doncs, l'embrió increïblement complet d'un món personal que li donaria nom i prestigi, es va estendre al llarg d'una suposada trilogia formada per tres novel·les: Ramona adéu (1970), El tems de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980). Però que en realitat, encara, no únicament comença ja abans, en els contes indicats, sinó que també s'estén a la quarta novel·la, L'opera quotidiana (1982), que per alguna cosa s'obre amb Patrícia Miralpeix, protagonista del segon conte de "Molta roba i poc sabó". I que arriba fins a la cinquena i darrera, La veu meladiosa (1987), que té entre els seus personatges la mateixa Mundeta que passeja repetidament per les pàgines d'aquell primer recull! No , no crec, en realitat, que escrivís cap trilogia. Va fer molt més.
Algunes persones, prop seu, la van animar en la intenció d'escriure una mena de comèdia humana barcelonina. Malgrat que ella mateixa havia parlat d'un trencament estilístic i d'intencions després de L'hora violeta la Montse se'ns dibuixa com la creadora d'un món coherent, magníficament ben lligat, on es dibuixen, com deia, les diferents generacions d'una burgesia barcelonina i patètica.
Malgrat la mena de buit que es va començar a crear, a partir d'un moment determinat es va tendir a minimitzar la seva ambició, la seva importància literària i històrica. Un buit subtil que la va fer patir i la va fer trontollar en algun moment, malgrat la maledicció que pesa sobre la llengua que utilitzava, a tants altres països on va ser traduïda i on va trobar, i continua trobant, quantitat de lectors apassionats.
Montserrat Roig s'alça avui com una fabuladora esplèndida, cap de reelaborar i preservar, a la seva salvatge manera, una determinada època i una determinada Barcelona on havia nascut i on havia triat viure i morir, encara millor, un imaginari propi que d'alguna manera es va inventar.
Els catalans als camps nazis i L'agulla daurada són dos llibres esplèndids, però no són els llibres de la Roig, són, sí, una de les seves facetes, i una faceta afortunada, però que no podem permetre que amagui les altres, les que conformen una obra diverssa, tan irregular com ho és sempre tota obra literària, i que té la seva expressió més ambiciosa i arrriscada en el cicle narratiu presidit per les tres Ramones. Un cicle cmplex, polièdric, apassionat i fascinat, que profundament va arribar fins al seu final, que així va burlar la mort o la mutilació.
que et va salvar, sí, ho reconec , punyetera, voluble, estimada criatura que em vas mirar, un dia, a la clínica, amb l'horror de la mort reflectida als ulls, i que vas rebre un silenci covard com a única resposta i consol.
Es va llicenciar en lletres. No suportava tancar-se en una aula durant anys, i encara menys seure en una taula de despatx.
El 1969 començava el periodisme, i finalment el 1970 tancada al monestir de Montserrat junt amb molts intel·lectuals i artistes que protestaven així per les condemnes a mort que acabava de guanyar el premi Víctor català de narracions pel seu primer recull de creació, Molta roba i poc sabó.
Ella feia el seu punt de vista d'una joventut universitària que havia renegat de la corbata i del vestit de jaqueta, que proclamava un nou estil de viure, amb més llibertat sexual i coses per l'estil, i que reclamava un canvi polític radical.
Emprenia l'ambiciosa feinada d'analitzar la burgesia barcelonina. Sí algun punt d'esquemtica i inevitable innocència a banda, demostrava un coneixement ben directe de la matèria que havia triat.
Molta roba i poc sabó... era, doncs, l'embrió increïblement complet d'un món personal que li donaria nom i prestigi, es va estendre al llarg d'una suposada trilogia formada per tres novel·les: Ramona adéu (1970), El tems de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980). Però que en realitat, encara, no únicament comença ja abans, en els contes indicats, sinó que també s'estén a la quarta novel·la, L'opera quotidiana (1982), que per alguna cosa s'obre amb Patrícia Miralpeix, protagonista del segon conte de "Molta roba i poc sabó". I que arriba fins a la cinquena i darrera, La veu meladiosa (1987), que té entre els seus personatges la mateixa Mundeta que passeja repetidament per les pàgines d'aquell primer recull! No , no crec, en realitat, que escrivís cap trilogia. Va fer molt més.
Algunes persones, prop seu, la van animar en la intenció d'escriure una mena de comèdia humana barcelonina. Malgrat que ella mateixa havia parlat d'un trencament estilístic i d'intencions després de L'hora violeta la Montse se'ns dibuixa com la creadora d'un món coherent, magníficament ben lligat, on es dibuixen, com deia, les diferents generacions d'una burgesia barcelonina i patètica.
Malgrat la mena de buit que es va començar a crear, a partir d'un moment determinat es va tendir a minimitzar la seva ambició, la seva importància literària i històrica. Un buit subtil que la va fer patir i la va fer trontollar en algun moment, malgrat la maledicció que pesa sobre la llengua que utilitzava, a tants altres països on va ser traduïda i on va trobar, i continua trobant, quantitat de lectors apassionats.
Montserrat Roig s'alça avui com una fabuladora esplèndida, cap de reelaborar i preservar, a la seva salvatge manera, una determinada època i una determinada Barcelona on havia nascut i on havia triat viure i morir, encara millor, un imaginari propi que d'alguna manera es va inventar.
Els catalans als camps nazis i L'agulla daurada són dos llibres esplèndids, però no són els llibres de la Roig, són, sí, una de les seves facetes, i una faceta afortunada, però que no podem permetre que amagui les altres, les que conformen una obra diverssa, tan irregular com ho és sempre tota obra literària, i que té la seva expressió més ambiciosa i arrriscada en el cicle narratiu presidit per les tres Ramones. Un cicle cmplex, polièdric, apassionat i fascinat, que profundament va arribar fins al seu final, que així va burlar la mort o la mutilació.
que et va salvar, sí, ho reconec , punyetera, voluble, estimada criatura que em vas mirar, un dia, a la clínica, amb l'horror de la mort reflectida als ulls, i que vas rebre un silenci covard com a única resposta i consol.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Treball del llibre Ramona, adéu. Raquel i Ainhoa.
Proposta 1. Tema i argument.
Doneu desposta a aquestes preguntes des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les despostes amb el tema -o temes- de Ramona, Adéu.
Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?
Penso que per un escriptor pot ser dificil transmetre la felicitat a través d'un text però des de el punt de vista del lector potser molt diferent ja que tota historia acaba tenin el seu troçet de felicitat.
Considerem tot sovint com “grans temes” en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?
simplement perquè són més importants, i la felicitat és més dificil de transmetreen una novel·la.
Proposta 2. Personatges.
2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.
És com una breu descripció de la Mundeta Ventura, on la Mundeta es sent identificada en alguns aspectes amb la protagonista de la reina Cristina de Suècia, on li agradaria molt ser com la Cristina, la qual sembla ser molt feliç perquè es perfecta i segueix el camí de la felicitat.
2.1.En la guia d’estudi hem fet referència sobretot als personatges femenins. Els masculins: Francisco Ventura, Víctor Amat, Ignasi Costa, Joan Claret, Jordi Soteres…, tot i que secundaris, són imprescindibles en la construcció de Ramona, adéu. Feu-ne un anàlisi.
·Francisco Ventura.
Està casat amb la Mundeta Jover. Ës un home adinerat. Li agrada escriure poemas per la seva dona i pintar. És meticulós i ordenat. El seu lema és: ordre, pau i tranquilitat.
·Víctor Amant.
És un estudiant amb el cual la mundeta Jover inicia una aventura amorosa, encara que ell no respon a les seves espectatives.
·Ignasi Costa. És l’enamorat de la Mundeta Ventura. És un home prim i amb els cabells pentinats cap endarrera i fixos. Ho va veure per primera vegada mentre passejava a les seves cosinetes i desprès el va conèixer a la festa de la Kati. Al final es suïcida de la novel·la se suïcida.
·Joan Claret.
D’aquest personatge no hi ha molta informació, sabem que al principi de la novel.la la Mundeta Ventura, la seva dona, ho està buscant entre els morts i els ferits del bombardeig.
·Jordi Soteres. Ës el promès de la Mundeta Claret i va nèixer a Mèxic.
3.1 Busqueu informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel·les i després expliqueu:
a) quina part o parts de la ciutat hi apareixen
b) quina classe social retraten
c) en quin temps històric se situa l’acció
Nada (1945) de Carmen Laforet
Andrea parteix a Barcelona amb l'esperança de trobar les bases per a una nova vida amb la condició de lliurar-se dels lligaments que li han estat imposades durant la seva estada en el poble. Aquesta esperança es veu dissipada al contemplar el panorama que assola la casa en la qual va a residir. Durant l'any en el qual resideix a Barcelona i malgrat la seva tancada personalitat, la protagonista assoleix establir una gran amistat amb Ena, una noia de família adinerada i de radiant personalitat. Aquesta amistat es veu alterada quan Ena sap de l'existència de Román, l'extravagant oncle d'Andrea, amb qui establix una misteriosa relació que finalitza amb una venjança personal per part de Ena i amb el posterior suïcidi de Román que provoca el desenllaç dels esdeveniments. Al final Ena es va a Madrid a viure i convida a Andrea al poc temps que vagi a treballar i residir a la capital on continuarà els seus estudis amb renovades esperances.
a) L'espai extern de la novel·la s'estén a Barcelona i els seus voltants. Apareéis restaurants de la barcelonesa, la catedral i l’església de Santa María del Mar, el Tibidabo, etc.
b) Correspon a una classe social mitjana, encara que malgrat la guerra la familia està escassa de menjar.
c) El temps històric correspon a la postguerra, entre els anys 40 i 50 (Guerra Civil Espanyola).
La verdad sobre el caso Savolta (1975) d’Eduardo Mendoza
El protagonista, Javier Miranda, és un noi de poble, que viatja a Barcelona de principis del segle XX, a la recerca de treball; comença treballant en un despatx d'advocats a càrrec de Cortabanyes, i aviat coneix al que serà el seu mentor, Paul André Lepprince. L'obra narra els tèrbols successos que van portar a terme, sobretot Lepprince, per les ànsies de poder d'aquest últim. En l'obra també es tracta el tema de l'amor, a través de María Coral, qui torna boig d'amor a Lepprince. L'obra conclou amb grans revoltes dels treballadors a Barcelona, que van ser qui van incendiar l'empresa d'armes Savolta, que dirigia Lepprince, provocant la seva mort. Després d'aquest succés, Miranda emigra amb la qual és la seva esposa, a Nova York.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs com: Plaça Catalunya, les Rambles, l’Eixample, el vessant del Tibidabo, el Raval, el Barrio Chino, la zona industrial de l’Hospitalet y Sant Martí de Provençals.
b) En la novel·la es mostra una Barcelona en tots els seus nivells socials, des de l'alta burgesia fins als seus nivells més ínfims.
c) Aquesta novel·la està situada entre 1917 i 1919, període molt conflictiu a Barcelona i Catalunya. La burgesia, que ha acumulat grans capitals durant la primera guerra mundial (1914-1918), gràcies a la rentabilísima neutralitat, veu com s'esquerda el seu imperi econòmic des de la fi de la guerra i contempla espantada unes convulsions socials, justifícadísimas per la greu crisi que s'aveïna i els baixos salaris, que donaran com resultat un panorama d'acomiadaments, vagues i fins i tot assassinats.
Vida privada (1924) de joseph M. de Sagarra
Una lletra de canvi impagada, detonant d'un xantatge de conseqüències tràgiques per un gigoló nihilista, aixecarà les teulades de l'alta societat barcelonina dels anys trenta, mostrant un univers decadent poblat per aristòcrates arruïnats, entretingudes de oropel i parvenus impresentables.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs concrets com l’Eixample i les Rambles.
b) Les classes socials són l'aristocràcia i l'alta burguesía.
c) La novel·la està situada entre els anys vint i principis dels trenta que viu els darrers moments de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la República.
Proposta 3.Espai.
3.2.Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen da la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.
La Mundeta Jover i la Mundeta Claret pensen el mateix sobre la Rambla de Barcelona, per a elles dues es una gran reliquia una de les parts més boniques de tota Barcelona, on la gent pot caminar despreocupada, i l’unic respir d’una personalitat abatuda.
La Mundeta Jover comenta que Barcelona se envelleix i la Mundeta Claret comenta com era abans la ciutat, una ciutat en ruïnes, decrèpita...
La Mundeta Ventura no parla molt sobre Barcelona però pel que diu en aquest petit fragment podem entendre que la seva Barcelona se la estima des de diferents punts de vista, però també té molta semblança amb les visions de les altres Mundetes ja que las tres Mundetes s’estimen molt la seva ciutat, Barcelona.
Proposta 4.Temps.
4.1.Busqueu informació sobre aquests fets per poder entendre millor Ramona, adéu.
6 de desembre de 1894
En 1893, el anarquista Santiago Salvador va tirar una bomba en la platea del Liceo que va causar 20 morts.
16 de juliol de 1898.
Arsenio Martínez-Campos Antón (14 de desembre de 1831 – 23 de setembre de 1900). Militar y polític espanyol. Autor del pronunciament militar que va significar la Restauració borbònica a Espanya.
Valeriano Weyler y Nicolau
Va ser un noble, polític y militar espanyol, Marqués de Tenerife y Duque del Rubí, Grande de Espanya, capità general de Cuba durant la sublevació independentista de José Martí y Máximo Gómez. Va ser famós per la seva denostada política de Reconcentració.
Inauguració del tramvia elèctric a Gràcia.
L’any 1901, ara fa un segle es va inaugurar un sistema combinat de transport de tramvia elèctric i funicular (el primer a Espanya) que comunicava la ciutat de Barcelona (Sant Gervasi de Cassoles) amb el cim del Tibidabo. Aquest sistema de transport formava part d’una urbanització creada pel Doctor Salvador Andreu i Grau que pretenia urbanitzar la muntanya. Com que l’Ajuntament pretenia preservar la muntanya la S.A. El Tibidabo, es va especialitzar en crear un parc d’atraccions i sales de festes al cim de la muntanya que han perdurat fins avui.
2 de gener de 1900
“les esglésies són plenes de gom a gom perquè ha tombat el segle i la gent té por”
Es refereix a que com es l’any 1900 diu que es tomban de segle i la gent té por.
Unió Regionalista
Els dirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). A l'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La “candidatura dels quatre presidents” encapçalada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. La candidatura catalanista s'imposà totalment.
28 de juliol de 1909
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu.
Raquel Meller va ser una cantant, cupletista i actriu de cinema espanyola, el qual el seu mom vertader va ser Francisca Marqués López. Es diu que va ser la artista espanyola amb més éxit internacional durant tot el segle XX. Va ser ella qui va cantar la versió original de cançons famosíssimes espanyoles de la seva època, com La violetera. Durant els anys vint i trenta va ser famosa i admirada com un estel internacional.
4.3. Amb les dades que ens ofereix la Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum escriviu una notícia explicant que va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d’intentar donar resposta als següents interrogants: què, qui, quan, on, per què, com.
Entre el 16, 17 i 18 març del 1938 van tenir lloc els fets mes cruels de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Barcelona. Durant aquests tres dies van morir unes 700 persones,1.200 van resultar ferides i 48 edificis van quedar totalment destruïts a causa dels feroços bombardejos de les tropes feixistes. La capital catalana es va convertir en un banc de proves de les pontencies feixistes: la guerra de saturació. Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant temps. Els atacs mancaven d'objectius militars en una ciutat oberta, sense defenses i amb poques instal·lacions estratègiques. Els seus habitants eren dones, ancians i nens, doncs els homes estaven en el front. Les estacions de metro es van convertir en refugis. Els aliats de Franco van llançar sobre la capital catalana 44 tones de bombes en una sèrie d'atacs sistemàtics. Els bombardejos es produïen cada tres hores i no tenien un objectiu militar: era un atac contra la població civil per a provocar el terror en la retaguardia republicana.
Proposta 5.Estructura.
5.2. A la novel·la, hi trobem diferents moments de clímax: són episodis que fan avançar i que intenten mantenir l’atenció del lector. Localitzeu-los en cada una de les històries.
Moments com quan la Mundeta Jover està corrent per la montanya i li começa a sortir sang d’entre les cames. Quan arriba el metge li diu ue estava embarassada i que ha perdut el nen.
Un altre moment de clímax és quan la Mundeta Claret enxampa infraganti al seu promès amb la seva amiga Anna. Va sortir de la casa i es va muntar en el primer cotxe que va passar. Va tenir relacions sexual amb el desconegut i después la va pagar.
5.3.Quines diferencies hi ha? Què creieu que aporten a la novel·la aquestes repeticions?
Les diferencies que hi ha entre les pàg.198-199 i les pàg.227-228 que parla sobre la mort de en Francisco és que en les primeres comenta que esta malat i que s’havia mort i en les altres pàgines la Mundeta descriu els símptomes de les hemorràgies que tenia en Francisco i que feia deu anys que estava malalt.
En el segon cas en les pàg. 123-198 es comenta que la Mundeta esta passejant a les seves cosines quan veu a l’Ignasi que estava quiet miran les roses i en les pàg.135-145 es quan la Kati li presenta a l’Ignasi a la Mundeta, llavors comencen a parlar i ell li diu que si s’havien vist algun vegada i ella li diu que si i li explica tota la historia fins que l’Ignasi li dona un petó a l Mundeta i ella no es sent bé i se’n va.
Aquestes repeticions aporten a la novel·la més coneixement sobre els personatges i les relacions que tenen entre ells.
Proposta 6.Narrador i punt de vista.
6.2. Traduïu el poema i busqueu informació sobre el moviment de la Nova Cançó.
Les yeux d'Elsa
Louis Aragon (1897-1982)
Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire
Les vents chassent en vain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure
Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux.
Cachent-ils des éclairs dans cette lavande où
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au filet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août
J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
Ô paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeux sont mon Pérou ma Golconde mes Indes.
Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Moi je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa
Los ojos de Elsa
Inclinando a tus ojos los míos sitibundos
en su fondo vi todos los soles reflejados,
y el salto hacia la muerte de los desesperados,
como el de mis recuerdos a tus ojos profundos.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;
-más diáfanos tus ojos abiertos bajo el llanto;
ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;
el vaso azul no es tan azul como en la herida.
Al Mayo de las voces basta con un salterio
para todos los ayes y todas las canciones;
guarda un trozo de cielo luceros por millones,
donde faltan tus ojos con su doble misterio.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliego
donde el insecto vive su voluptuoso instante?
Preso estoy en el lazo de la estrella filante,
como ahogado marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;
yo calciné mis dedos en su fuego prohibido;
paraíso mil veces recobrado y perdido,
tus ojos mi Golconda, mi dorada leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsa
rompiose en arrecifes de pérfidos fanales,
en tanto yo veía desde los litorales
sobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.
Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.
El 1959 un escrit de Lluís Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el títol Ens calen cançons d’ara aglutinà autors i cantants, i després d'un èxit multitudinari al Centre Comarcal Lleidatà, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals s'afegiren aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra.
Proposta 7. Simbologia
Poseu-vos en el paper d'un escriptor o d'una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat de:
·una rosa groga:desamor, tristesa, pena, desànim
·un collaret de perles:suntuositat, riquesa, elegancia, delicadesa, finura
·un colom mort:guerra, sang, mort,dolor
·un rellotge de paret aturat:por, inseguretat, calfred, inquietud
·un llibre al qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:somni fracasat, objectiu frustrat
Segle XIX
Trobem un intent de recuperació lingüística i cultural: La Renaixença (1833) amb el Romanticisme com a moviment literari ja que aquest exalta la pàtria catalana. A l'any 1859 trobem els Jocs Florals. A l'hora d'establir un model de llengües trobem dos tipus de català:
•el català acadèmic: més sofisticat i basat en els clàssics.
•el català que ara es parla: és el més popular.
La polèmica entre les dues tendències es tanca es les propostes lingüístiques que un grup d'homes de lletres van fer a la revista “L'Avenç”.
Segle XX
L'any 1906 es celebrava el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, iniciativa duta a terme per Antoni Mª Alcover. Aquest congrés passà les bases per la futura normalització del català. L'any 1907 Enric prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans. Dins aquest organisme es va crear la Secció de Filologia , que sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar l'ortografia l'any 1913, la gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932. Fabra va fer del català una llengua moderna, opta per a tots els usos i per a tots els territoris de parla catalana.
L'inici del segle el trobem amb Modernisme, que substitueix la Renaixença, i consolida l'ús de la llengua catalana en la literatura. Apareixen després nous moviments: Noucentisme, Avantguardisme i l'Escola Mallorquina.
Quan el català comença una situació de normalització, es produeix la Guerra Civil (1936-1939). Els vencedors, amb el general Franco al cap davant, varen posar fi a les llibertats aconseguides pel poble català i varen dur a terme una repressió contra la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades, el castellà va ser la única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Amb la mort de Franco l'any 1975, l'Estat espanyol va iniciar una nova etapa política que va culminar amb la instauració del nou sistema democràtic. L'any 1978 es posà en marxa una política de normalització lingüística des de les administracions democràtiques.
Quan la Mundeta diu: “els versos d’en Francisco, encara em fan sentir encara més estrangera”
Ho diu perquè és cuan esta a París enyora Barcelona i en Francisco li esciru les poemes en castellà.
En Francisco escrivia el nom de totes les papallones en altre idioma ja que en aquell any (1901) es va començar a convalidar l’ús de la llengua catalana.
“Li envio un petit poema escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i a estimar”
Aquesta oració es refereix exclusivament al català ja que mossèn Cinto era un dels grans poetes catalans.
“els versos catalans em sonen millor que els castellans. Són més purs, els sento més a prop. Els versos d’en Francisco, al costat dels d’en Víctor, són feixucs, tibants, de comèdia. Ara m’adono què vol dir expresar-nos en la nostra llengua. I jo, que feia temps que escrivia el meu dietari en català i no ho havia notat.”
Compara els versos d’en Francisco amb els del Victor i diu que li agraden més els del Victor perquè són en català, al llarg de l’obra es comença a adonar-se de la importància que té el català en la ciutat Barcelonina.
8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.
<<... perquè calia que el diner no s'estigués parat.>> (p.38)
Que el diner es mogui, és a dir, que generi riquessa.
Doneu desposta a aquestes preguntes des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les despostes amb el tema -o temes- de Ramona, Adéu.
Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?
Penso que per un escriptor pot ser dificil transmetre la felicitat a través d'un text però des de el punt de vista del lector potser molt diferent ja que tota historia acaba tenin el seu troçet de felicitat.
Considerem tot sovint com “grans temes” en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?
simplement perquè són més importants, i la felicitat és més dificil de transmetreen una novel·la.
Proposta 2. Personatges.
2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.
És com una breu descripció de la Mundeta Ventura, on la Mundeta es sent identificada en alguns aspectes amb la protagonista de la reina Cristina de Suècia, on li agradaria molt ser com la Cristina, la qual sembla ser molt feliç perquè es perfecta i segueix el camí de la felicitat.
2.1.En la guia d’estudi hem fet referència sobretot als personatges femenins. Els masculins: Francisco Ventura, Víctor Amat, Ignasi Costa, Joan Claret, Jordi Soteres…, tot i que secundaris, són imprescindibles en la construcció de Ramona, adéu. Feu-ne un anàlisi.
·Francisco Ventura.
Està casat amb la Mundeta Jover. Ës un home adinerat. Li agrada escriure poemas per la seva dona i pintar. És meticulós i ordenat. El seu lema és: ordre, pau i tranquilitat.
·Víctor Amant.
És un estudiant amb el cual la mundeta Jover inicia una aventura amorosa, encara que ell no respon a les seves espectatives.
·Ignasi Costa. És l’enamorat de la Mundeta Ventura. És un home prim i amb els cabells pentinats cap endarrera i fixos. Ho va veure per primera vegada mentre passejava a les seves cosinetes i desprès el va conèixer a la festa de la Kati. Al final es suïcida de la novel·la se suïcida.
·Joan Claret.
D’aquest personatge no hi ha molta informació, sabem que al principi de la novel.la la Mundeta Ventura, la seva dona, ho està buscant entre els morts i els ferits del bombardeig.
·Jordi Soteres. Ës el promès de la Mundeta Claret i va nèixer a Mèxic.
3.1 Busqueu informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel·les i després expliqueu:
a) quina part o parts de la ciutat hi apareixen
b) quina classe social retraten
c) en quin temps històric se situa l’acció
Nada (1945) de Carmen Laforet
Andrea parteix a Barcelona amb l'esperança de trobar les bases per a una nova vida amb la condició de lliurar-se dels lligaments que li han estat imposades durant la seva estada en el poble. Aquesta esperança es veu dissipada al contemplar el panorama que assola la casa en la qual va a residir. Durant l'any en el qual resideix a Barcelona i malgrat la seva tancada personalitat, la protagonista assoleix establir una gran amistat amb Ena, una noia de família adinerada i de radiant personalitat. Aquesta amistat es veu alterada quan Ena sap de l'existència de Román, l'extravagant oncle d'Andrea, amb qui establix una misteriosa relació que finalitza amb una venjança personal per part de Ena i amb el posterior suïcidi de Román que provoca el desenllaç dels esdeveniments. Al final Ena es va a Madrid a viure i convida a Andrea al poc temps que vagi a treballar i residir a la capital on continuarà els seus estudis amb renovades esperances.
a) L'espai extern de la novel·la s'estén a Barcelona i els seus voltants. Apareéis restaurants de la barcelonesa, la catedral i l’església de Santa María del Mar, el Tibidabo, etc.
b) Correspon a una classe social mitjana, encara que malgrat la guerra la familia està escassa de menjar.
c) El temps històric correspon a la postguerra, entre els anys 40 i 50 (Guerra Civil Espanyola).
La verdad sobre el caso Savolta (1975) d’Eduardo Mendoza
El protagonista, Javier Miranda, és un noi de poble, que viatja a Barcelona de principis del segle XX, a la recerca de treball; comença treballant en un despatx d'advocats a càrrec de Cortabanyes, i aviat coneix al que serà el seu mentor, Paul André Lepprince. L'obra narra els tèrbols successos que van portar a terme, sobretot Lepprince, per les ànsies de poder d'aquest últim. En l'obra també es tracta el tema de l'amor, a través de María Coral, qui torna boig d'amor a Lepprince. L'obra conclou amb grans revoltes dels treballadors a Barcelona, que van ser qui van incendiar l'empresa d'armes Savolta, que dirigia Lepprince, provocant la seva mort. Després d'aquest succés, Miranda emigra amb la qual és la seva esposa, a Nova York.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs com: Plaça Catalunya, les Rambles, l’Eixample, el vessant del Tibidabo, el Raval, el Barrio Chino, la zona industrial de l’Hospitalet y Sant Martí de Provençals.
b) En la novel·la es mostra una Barcelona en tots els seus nivells socials, des de l'alta burgesia fins als seus nivells més ínfims.
c) Aquesta novel·la està situada entre 1917 i 1919, període molt conflictiu a Barcelona i Catalunya. La burgesia, que ha acumulat grans capitals durant la primera guerra mundial (1914-1918), gràcies a la rentabilísima neutralitat, veu com s'esquerda el seu imperi econòmic des de la fi de la guerra i contempla espantada unes convulsions socials, justifícadísimas per la greu crisi que s'aveïna i els baixos salaris, que donaran com resultat un panorama d'acomiadaments, vagues i fins i tot assassinats.
Vida privada (1924) de joseph M. de Sagarra
Una lletra de canvi impagada, detonant d'un xantatge de conseqüències tràgiques per un gigoló nihilista, aixecarà les teulades de l'alta societat barcelonina dels anys trenta, mostrant un univers decadent poblat per aristòcrates arruïnats, entretingudes de oropel i parvenus impresentables.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs concrets com l’Eixample i les Rambles.
b) Les classes socials són l'aristocràcia i l'alta burguesía.
c) La novel·la està situada entre els anys vint i principis dels trenta que viu els darrers moments de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la República.
Proposta 3.Espai.
3.2.Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen da la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.
La Mundeta Jover i la Mundeta Claret pensen el mateix sobre la Rambla de Barcelona, per a elles dues es una gran reliquia una de les parts més boniques de tota Barcelona, on la gent pot caminar despreocupada, i l’unic respir d’una personalitat abatuda.
La Mundeta Jover comenta que Barcelona se envelleix i la Mundeta Claret comenta com era abans la ciutat, una ciutat en ruïnes, decrèpita...
La Mundeta Ventura no parla molt sobre Barcelona però pel que diu en aquest petit fragment podem entendre que la seva Barcelona se la estima des de diferents punts de vista, però també té molta semblança amb les visions de les altres Mundetes ja que las tres Mundetes s’estimen molt la seva ciutat, Barcelona.
Proposta 4.Temps.
4.1.Busqueu informació sobre aquests fets per poder entendre millor Ramona, adéu.
6 de desembre de 1894
En 1893, el anarquista Santiago Salvador va tirar una bomba en la platea del Liceo que va causar 20 morts.
16 de juliol de 1898.
Arsenio Martínez-Campos Antón (14 de desembre de 1831 – 23 de setembre de 1900). Militar y polític espanyol. Autor del pronunciament militar que va significar la Restauració borbònica a Espanya.
Valeriano Weyler y Nicolau
Va ser un noble, polític y militar espanyol, Marqués de Tenerife y Duque del Rubí, Grande de Espanya, capità general de Cuba durant la sublevació independentista de José Martí y Máximo Gómez. Va ser famós per la seva denostada política de Reconcentració.
Inauguració del tramvia elèctric a Gràcia.
L’any 1901, ara fa un segle es va inaugurar un sistema combinat de transport de tramvia elèctric i funicular (el primer a Espanya) que comunicava la ciutat de Barcelona (Sant Gervasi de Cassoles) amb el cim del Tibidabo. Aquest sistema de transport formava part d’una urbanització creada pel Doctor Salvador Andreu i Grau que pretenia urbanitzar la muntanya. Com que l’Ajuntament pretenia preservar la muntanya la S.A. El Tibidabo, es va especialitzar en crear un parc d’atraccions i sales de festes al cim de la muntanya que han perdurat fins avui.
2 de gener de 1900
“les esglésies són plenes de gom a gom perquè ha tombat el segle i la gent té por”
Es refereix a que com es l’any 1900 diu que es tomban de segle i la gent té por.
Unió Regionalista
Els dirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). A l'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La “candidatura dels quatre presidents” encapçalada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. La candidatura catalanista s'imposà totalment.
28 de juliol de 1909
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu.
Raquel Meller va ser una cantant, cupletista i actriu de cinema espanyola, el qual el seu mom vertader va ser Francisca Marqués López. Es diu que va ser la artista espanyola amb més éxit internacional durant tot el segle XX. Va ser ella qui va cantar la versió original de cançons famosíssimes espanyoles de la seva època, com La violetera. Durant els anys vint i trenta va ser famosa i admirada com un estel internacional.
4.3. Amb les dades que ens ofereix la Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum escriviu una notícia explicant que va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d’intentar donar resposta als següents interrogants: què, qui, quan, on, per què, com.
Entre el 16, 17 i 18 març del 1938 van tenir lloc els fets mes cruels de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Barcelona. Durant aquests tres dies van morir unes 700 persones,1.200 van resultar ferides i 48 edificis van quedar totalment destruïts a causa dels feroços bombardejos de les tropes feixistes. La capital catalana es va convertir en un banc de proves de les pontencies feixistes: la guerra de saturació. Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant temps. Els atacs mancaven d'objectius militars en una ciutat oberta, sense defenses i amb poques instal·lacions estratègiques. Els seus habitants eren dones, ancians i nens, doncs els homes estaven en el front. Les estacions de metro es van convertir en refugis. Els aliats de Franco van llançar sobre la capital catalana 44 tones de bombes en una sèrie d'atacs sistemàtics. Els bombardejos es produïen cada tres hores i no tenien un objectiu militar: era un atac contra la població civil per a provocar el terror en la retaguardia republicana.
Proposta 5.Estructura.
5.2. A la novel·la, hi trobem diferents moments de clímax: són episodis que fan avançar i que intenten mantenir l’atenció del lector. Localitzeu-los en cada una de les històries.
Moments com quan la Mundeta Jover està corrent per la montanya i li começa a sortir sang d’entre les cames. Quan arriba el metge li diu ue estava embarassada i que ha perdut el nen.
Un altre moment de clímax és quan la Mundeta Claret enxampa infraganti al seu promès amb la seva amiga Anna. Va sortir de la casa i es va muntar en el primer cotxe que va passar. Va tenir relacions sexual amb el desconegut i después la va pagar.
5.3.Quines diferencies hi ha? Què creieu que aporten a la novel·la aquestes repeticions?
Les diferencies que hi ha entre les pàg.198-199 i les pàg.227-228 que parla sobre la mort de en Francisco és que en les primeres comenta que esta malat i que s’havia mort i en les altres pàgines la Mundeta descriu els símptomes de les hemorràgies que tenia en Francisco i que feia deu anys que estava malalt.
En el segon cas en les pàg. 123-198 es comenta que la Mundeta esta passejant a les seves cosines quan veu a l’Ignasi que estava quiet miran les roses i en les pàg.135-145 es quan la Kati li presenta a l’Ignasi a la Mundeta, llavors comencen a parlar i ell li diu que si s’havien vist algun vegada i ella li diu que si i li explica tota la historia fins que l’Ignasi li dona un petó a l Mundeta i ella no es sent bé i se’n va.
Aquestes repeticions aporten a la novel·la més coneixement sobre els personatges i les relacions que tenen entre ells.
Proposta 6.Narrador i punt de vista.
6.2. Traduïu el poema i busqueu informació sobre el moviment de la Nova Cançó.
Les yeux d'Elsa
Louis Aragon (1897-1982)
Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire
Les vents chassent en vain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure
Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux.
Cachent-ils des éclairs dans cette lavande où
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au filet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août
J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
Ô paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeux sont mon Pérou ma Golconde mes Indes.
Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Moi je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa
Los ojos de Elsa
Inclinando a tus ojos los míos sitibundos
en su fondo vi todos los soles reflejados,
y el salto hacia la muerte de los desesperados,
como el de mis recuerdos a tus ojos profundos.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;
-más diáfanos tus ojos abiertos bajo el llanto;
ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;
el vaso azul no es tan azul como en la herida.
Al Mayo de las voces basta con un salterio
para todos los ayes y todas las canciones;
guarda un trozo de cielo luceros por millones,
donde faltan tus ojos con su doble misterio.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliego
donde el insecto vive su voluptuoso instante?
Preso estoy en el lazo de la estrella filante,
como ahogado marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;
yo calciné mis dedos en su fuego prohibido;
paraíso mil veces recobrado y perdido,
tus ojos mi Golconda, mi dorada leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsa
rompiose en arrecifes de pérfidos fanales,
en tanto yo veía desde los litorales
sobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.
Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.
El 1959 un escrit de Lluís Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el títol Ens calen cançons d’ara aglutinà autors i cantants, i després d'un èxit multitudinari al Centre Comarcal Lleidatà, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals s'afegiren aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra.
Proposta 7. Simbologia
Poseu-vos en el paper d'un escriptor o d'una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat de:
·una rosa groga:desamor, tristesa, pena, desànim
·un collaret de perles:suntuositat, riquesa, elegancia, delicadesa, finura
·un colom mort:guerra, sang, mort,dolor
·un rellotge de paret aturat:por, inseguretat, calfred, inquietud
·un llibre al qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:somni fracasat, objectiu frustrat
Proposta 8. Llengua i estil.
8.1.Busqueu informació sobre l’ús del català en aquest període i relacioneu-la amb episodis concrets de la novel·la.
Segle XIX
Trobem un intent de recuperació lingüística i cultural: La Renaixença (1833) amb el Romanticisme com a moviment literari ja que aquest exalta la pàtria catalana. A l'any 1859 trobem els Jocs Florals. A l'hora d'establir un model de llengües trobem dos tipus de català:
•el català acadèmic: més sofisticat i basat en els clàssics.
•el català que ara es parla: és el més popular.
La polèmica entre les dues tendències es tanca es les propostes lingüístiques que un grup d'homes de lletres van fer a la revista “L'Avenç”.
Segle XX
L'any 1906 es celebrava el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, iniciativa duta a terme per Antoni Mª Alcover. Aquest congrés passà les bases per la futura normalització del català. L'any 1907 Enric prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans. Dins aquest organisme es va crear la Secció de Filologia , que sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar l'ortografia l'any 1913, la gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932. Fabra va fer del català una llengua moderna, opta per a tots els usos i per a tots els territoris de parla catalana.
L'inici del segle el trobem amb Modernisme, que substitueix la Renaixença, i consolida l'ús de la llengua catalana en la literatura. Apareixen després nous moviments: Noucentisme, Avantguardisme i l'Escola Mallorquina.
Quan el català comença una situació de normalització, es produeix la Guerra Civil (1936-1939). Els vencedors, amb el general Franco al cap davant, varen posar fi a les llibertats aconseguides pel poble català i varen dur a terme una repressió contra la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades, el castellà va ser la única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Amb la mort de Franco l'any 1975, l'Estat espanyol va iniciar una nova etapa política que va culminar amb la instauració del nou sistema democràtic. L'any 1978 es posà en marxa una política de normalització lingüística des de les administracions democràtiques.
Quan la Mundeta diu: “els versos d’en Francisco, encara em fan sentir encara més estrangera”
Ho diu perquè és cuan esta a París enyora Barcelona i en Francisco li esciru les poemes en castellà.
En Francisco escrivia el nom de totes les papallones en altre idioma ja que en aquell any (1901) es va començar a convalidar l’ús de la llengua catalana.
“Li envio un petit poema escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i a estimar”
Aquesta oració es refereix exclusivament al català ja que mossèn Cinto era un dels grans poetes catalans.
“els versos catalans em sonen millor que els castellans. Són més purs, els sento més a prop. Els versos d’en Francisco, al costat dels d’en Víctor, són feixucs, tibants, de comèdia. Ara m’adono què vol dir expresar-nos en la nostra llengua. I jo, que feia temps que escrivia el meu dietari en català i no ho havia notat.”
Compara els versos d’en Francisco amb els del Victor i diu que li agraden més els del Victor perquè són en català, al llarg de l’obra es comença a adonar-se de la importància que té el català en la ciutat Barcelonina.
8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.
<<... perquè calia que el diner no s'estigués parat.>> (p.38)
Que el diner es mogui, és a dir, que generi riquessa.
dimecres, 16 d’abril del 2008
Característiques de la seva literatura
Escriu la crònica L'agulla daurada mentres esta de viatge.Des de molt aviat té una idea clara del que per ella és la literatura i, concretament, la novel·la, gènere en el qual farà obres com Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres, que guanya el premi Sant Jordi 1976, L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1985), La veu melodiosa (1987): "El que importa en una novel·la és la selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que li dóna el/la novel·lista allò que fa que l'escriptura sigui o no convincent".
A Digues que m'estimes encara que sigui mentida, el personatge és la mateixa autora, en una mena de memòries literàries, on recull apunts principalment sobre la literatura i la creació literària.
Publicat ja pòstumament, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui, que escriu diàriament, quan ja se li ha declarat el càncer, fins a l'últim dia, ingressada a causa d'un procés irrevocable que acaba amb la seva vida el 10 de novembre de 1991. Tota la seva trajectòria literària, breu però intensa, està marcada per una obsessió: "Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig".
A Digues que m'estimes encara que sigui mentida, el personatge és la mateixa autora, en una mena de memòries literàries, on recull apunts principalment sobre la literatura i la creació literària.
Publicat ja pòstumament, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui, que escriu diàriament, quan ja se li ha declarat el càncer, fins a l'últim dia, ingressada a causa d'un procés irrevocable que acaba amb la seva vida el 10 de novembre de 1991. Tota la seva trajectòria literària, breu però intensa, està marcada per una obsessió: "Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
